tag:blogger.com,1999:blog-5149572940831092702024-03-12T21:04:51.982-03:00Després del silenciPerquè després del silenci sempre hi ha dues lluernes que m'hi esperen...Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.comBlogger60125tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-89001210798917325222012-05-22T16:03:00.002-04:002012-05-22T16:03:28.248-04:0090. Al teu ocàs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-FsF4qxnuGUE/T7vw9EnIuAI/AAAAAAAACrU/mmsy_v7G7wk/s1600/Azkorri-Admirando-e-ocaso-a18951179.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" qba="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-FsF4qxnuGUE/T7vw9EnIuAI/AAAAAAAACrU/mmsy_v7G7wk/s320/Azkorri-Admirando-e-ocaso-a18951179.jpg" width="320" /></a></div>
<h2 align="center" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Book Antiqua;"></span></span> </h2>
<h2 align="center" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Book Antiqua;">Al teu ocàs</span></span></h2>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">s’adormen les esperances</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">i els oblits...</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">sé que el teu rostre</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">és una llunyana música</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">de Vivaldi,</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">una serenata nocturna</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">que canta l’ahir</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">com a dolça remembrança...</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">sé que el teu nom</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">és una espiga madura,</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">un silenci obert</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">a l’oberta fusta</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">dels boscos que no ploro...</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">sé que la teva ombra</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">amaga tresors màgics,</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">records daurats</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">enarborant el silenci</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">dels poetes</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">com a veus adormides</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">als brocals</span></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: navy; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Book Antiqua;">d’una absència...</span></span></b></div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-81200443499385230472011-08-23T21:40:00.004-03:002011-08-23T21:49:41.687-03:0089. Amagues la nit<a href="http://4.bp.blogspot.com/-mAu-bqhwa7U/TlRJXoZXdHI/AAAAAAAACrI/i1dAl_Q52mc/s1600/noche-oscura.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 363px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5644216903331705970" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-mAu-bqhwa7U/TlRJXoZXdHI/AAAAAAAACrI/i1dAl_Q52mc/s400/noche-oscura.jpg" /></a>
<br />
<br /><div align="center">Amagues la nit
<br />dels meus ulls,
<br />obres el silernci
<br />amb una llarga cançó
<br />que em parla d'enyorança,
<br />que em diu
<br />que no ets de ningú,
<br />que les teves man amanyaguen
<br />la nit,
<br />la nit que em negues,
<br />el silenci,
<br />la melangia,
<br />aquesta tristesa
<br />que lliga les històries... </div>
<br />Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-68785041404987603552011-08-16T11:14:00.003-04:002011-08-23T21:45:16.613-03:0088. Un cos esquinçat<a href="http://2.bp.blogspot.com/-5Dy90dc6xGM/TkqKketsttI/AAAAAAAACrA/jATuhS99dMk/s1600/img_27335447_1.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 309px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5641473842559629010" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-5Dy90dc6xGM/TkqKketsttI/AAAAAAAACrA/jATuhS99dMk/s400/img_27335447_1.jpg" /></a>
<br />
<br />
<br /><div align="center">Un cos esquinçat,
<br />un arbre corcat,
<br />el verd record
<br />de les pàgines grogues
<br />que s’esmunyen
<br />pas a pas...
<br />oblida que la vida
<br />és un oblit,
<br />un paisatge erm,
<br />el bosc de les paraules
<br />que s’aniran a veure
<br />com fina el Sol... </div>
<br />Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-80732365473308470802011-08-14T12:48:00.010-04:002011-08-14T13:03:47.248-04:0087. Absències<div align="center"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-DshClUbmRTs/Tkf94yg2UsI/AAAAAAAACq4/rZNUdpq8A1o/s1600/24878_1308576147500_1023473643_30717058_7913033_n.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5640756210378887874" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-DshClUbmRTs/Tkf94yg2UsI/AAAAAAAACq4/rZNUdpq8A1o/s400/24878_1308576147500_1023473643_30717058_7913033_n.jpg" border="0" /></a></div>
<br />
<br /><div align="center">La meva ànima
<br />no sap d'absències
<br />quan li demanen
<br />per tu...
<br />quan li demanen
<br />per tu
<br />que ets la lluna
<br />que neix
<br />al meu cor,
<br />per tu
<br />que ets la paraula
<br />gloriòsa
<br />del meu passat
<br />més bonic...</div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-64544507445198996102011-08-12T15:21:00.009-04:002011-08-12T15:56:05.293-04:0086. Com tantes vegades<a href="http://2.bp.blogspot.com/-uXluHWR0JKY/TkWFSPS-lUI/AAAAAAAACqo/hyk1lBgEg0o/s1600/25658_1309254204451_1023473643_30718112_5386122_n.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 297px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5640060656741684546" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-uXluHWR0JKY/TkWFSPS-lUI/AAAAAAAACqo/hyk1lBgEg0o/s400/25658_1309254204451_1023473643_30718112_5386122_n.jpg" /></a>
<br /><div align="center"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-jGde8wRYzFc/TkWE6FYSubI/AAAAAAAACqg/v5L6M9nosII/s1600/25658_1309255044472_1023473643_30718118_5569879_n.jpg"></a>Com tantes vegades
<br />el silenci és sols la porta
<br />que s'obre per a dir el teu nom,
<br />per a dur-te,
<br />per a beure de la teva memòria...
<br />com tantes vegades
<br />cinsello la teva imatge
<br />amb les mans gastades,
<br />amb la presència inefable
<br />de dos ulls,
<br />de dues ales,
<br />de dues llàgrimes...
<br />com tantes vegades...</div>
<br />Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-16482856978985516492010-12-11T19:26:00.002-03:002010-12-11T19:29:23.080-03:0085. Orfenesa<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TQP7BuXPGAI/AAAAAAAACp0/m2y_z9i81HI/s1600/y1pQarWbwVZOiFs_NZ3EXXx0HX8jIOKij0COSfy0Qagc4GJejf7okuSxS_uRVbMgIHo9XxUCYPxyRE.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5549555172894513154" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 233px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TQP7BuXPGAI/AAAAAAAACp0/m2y_z9i81HI/s400/y1pQarWbwVZOiFs_NZ3EXXx0HX8jIOKij0COSfy0Qagc4GJejf7okuSxS_uRVbMgIHo9XxUCYPxyRE.jpg" border="0" /></a><br /><div align="center">Jo no em dic com tu em dius,<br />jo no sóc el mateix,<br />sóc ombres,<br />tenebres,<br />un esperit rebel<br />que lluita amb la nit,<br />que perd cada batalla,<br />que s’afanya en les paraules,<br />que dibuixa ales i somnis,<br />que creu en tu,<br />només en tu...<br />jo no sóc el que tu veus,<br />jo no sóc un home,<br />sóc el desert,<br />la prada,<br />la foscor que s’amaga<br />al fons del pou...<br />jo no sóc el que apareix<br />al mirall,<br />sóc un terratremol d’idees,<br />lletres que davallen,<br />el somrís perdut<br />d’un nigromant...<br />jo ja no escrit,<br />ja no ploro,<br />ja no dic res,<br />sols sóc l’eternitat<br />d’una paraula buida,<br />d’un silenci que cerca altres silencis,<br />d’una alosa perduda,<br />d’una torxa ences,<br />del record que em fa badar<br />de port en port,<br />tombant les imatges,<br />els universos,<br />l’ahir de la darrera vida...</div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-730456855750203752010-12-08T15:21:00.007-03:002010-12-09T23:17:53.195-03:0084. Paisatge d'or amb tu<a href="http://2.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TP_RP5t5uFI/AAAAAAAACps/9yjvLeGwrTg/s1600/n1324909765_80867_5707.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5548383337065330770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TP_RP5t5uFI/AAAAAAAACps/9yjvLeGwrTg/s400/n1324909765_80867_5707.jpg" border="0" /></a><br /><div><div><div><div align="center">Tinc l’anhèl de recòrrer<br />les petjades del teu vent,<br />el so de l’oratge<br />que bufa el teu nom...<br />tinc la vida per davant<br />i te la vull lliurar,<br />que aquestes mans meves<br />siguin espills i corones,<br />flors que facin jardins,<br />paraules que diguin el teu nom<br />a les darrers orenetes<br />que ja han plegat...<br />vull sentir els teus ulls,<br />que tot sigui una oda,<br />una cant ple de formosor,<br />la tristesa que plegui capbaixa<br />reconeixent la seva desfeta...<br />deixa’m anar amb tu,<br />deixa’m esdevenir el jardiner<br />que recrei el teu rostre<br />a cada estel,<br />a les muntanyes...<br />vull que les dones de tot el món<br />restin geloses,<br />ignorants de la veritat,<br />que tu ets la joia més petita,<br />la més formosa que deso<br />cor endins,<br />petita lluerna dels ulls de lluna...<br />t’escric aquestes paraules<br />amb el cor a la mà,<br />amb la tendresa que faig servir<br />com a pluma,<br />amb l’enyorança que em fa respirar,<br />amb el record que em fa viure,<br />amb el meu cor neguitós de pare... </div><div align="center"></div></div></div></div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-75139254058653374592010-12-06T22:21:00.005-03:002010-12-06T22:39:53.897-03:0083. Tots plegats a la nit<a href="http://4.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TP2OVJwcJ_I/AAAAAAAACpM/TxrQs-D1NzI/s1600/gladys.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 387px; DISPLAY: block; HEIGHT: 259px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5547746810037807090" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TP2OVJwcJ_I/AAAAAAAACpM/TxrQs-D1NzI/s400/gladys.jpg" /></a><br /><div align="justify">Hi havem molts, molts la veritat, que caminem per la vida amb la soledat com a única companya, gairebé convençuts que l'espècie humana va fins al precipici. Dic gairebé convençuts perquè hi ha algunes excepcions. Una d'elles es pot sentir des del cor a travès de les ones radials d'un programa que no té igual. Es diu "Tots plegats a la nit" i s'emet per la Ràdio Agricultura de Santiago de Xile.</div><br /><div align="justify">És un d'aquests tresors que s'amaguen més enllà dels economistes i "entesos" de la comunicació. Es pot escoltat de dilluns a diventres entre dos quarts d'onze de la nit fins a la mitja-nit.</div><br /><div align="justify">Personalment em fa sentir que no estic sol en aquest món. Hi trobo amistats, poesia, gent sensible de tota mena d'edat, tots barrejats però units per les coses que són de debò importants. En fi, és una d'aquelles joies que de tant en tant ens fan sentir vius. </div><br /><div align="justify">La seva hoste és la senyoreta Gladys Barriga, un ésser humà de debò, una xilena trempada, maca i d'una sensibilitat única, que és molt estranya de trobar en aquestes contrades del sud del món.</div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-89413589089551610582010-12-05T15:39:00.005-03:002010-12-06T22:41:12.217-03:0082. Trenta i quinze<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TPvd6QgshfI/AAAAAAAACpE/wJ7XQe2YuQc/s1600/48905_1023473643_6982_n.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 147px; DISPLAY: block; HEIGHT: 132px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5547271358971151858" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TPvd6QgshfI/AAAAAAAACpE/wJ7XQe2YuQc/s400/48905_1023473643_6982_n.jpg" /></a><br /><div align="center">Avui,<br />quan la vida em troba<br />ple de vida<br />sembla que la meva orfenesa<br />és l’única certitut...<br />soledat,<br />presència absoluta<br />de silencis,<br />d’ombres,<br />de paraules engabiades<br />cor endins...<br />avui,<br />quan tot sembla sol<br />sóc pluja i neu,<br />el paisatge del meu hivern<br />etern,<br />melangiós,<br />el de sempre...<br />avui quan la vida em troba...</div><br /><div align="center"></div><br /><div align="center"></div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-10974779964190097622010-11-29T18:07:00.003-03:002010-12-01T19:30:41.295-03:0081. Els catalans a Xile<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TPbMR6qLDvI/AAAAAAAACo8/_fvesQqCkMo/s1600/180507Casalcatalaxile1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5545844599329328882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TPbMR6qLDvI/AAAAAAAACo8/_fvesQqCkMo/s400/180507Casalcatalaxile1.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">Els catalans de Santiago de Xile, en començar el segle XX, eren ja nombrosos. Les seves fàbriques havien obert ampla bretxa en el treball manipulador del país. Els seus magatzems i tendes havien enriquit a no pocs. Els obrers tampoc escassejaven. Diversos intel·lectuals dedicats a la ploma o a les professions liberals es distingien a la ciutat, honrant amb la seva actuació tècnica el nom de Catalunya.<br /><br />Va ser llavors quan d'un dels grups catalans que tenien, per diversos motius, tractes més o menys estrets, va sortir la idea de constituir un centre comú, que, reunint a quants tenien el mateix origen i parlaven la mateixa llengua, els unís en associació que fos nucli d'activitats en sentit patriòtic i alhora de distracció per als associats. La idea va condir ràpidament. I en la tarda del 21 d'octubre de 1906 es reunien per vegada primera els organitzadors en els salons del diari El Mercuri, la proposta del qual va ser acollida pels assistents amb gran entusiasme.<br /><br />En l'acta de fundació es llegeixen les següents paraules:<br /><br />Considerant que la colònia catalana de Santiago és suficientment nombrosa, i comptant amb elements caracteritzats i de vàlua, es proposa la creació d'un centre català -que podria cridar-se Centri Català- que tindrà per només objecto el reunir a tots els catalans sota un mateix sostre, amb la fi exclusiva de procurar-nos instrucció i cultura, al mateix temps que la distracció moral que tot ser necessita, de manera que ens recordi les nobles tradicions de nostra volguda i enyorada terra. Romandrem allunyats de la política, sense odis ni exclusivismes per a ningú, respectant tota idea social o religiosa. En una paraula, volem que el naixent CENTRE CATALÀ sigui la casa familiar on tots els catalans es puguin acollir.<br /></div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-440486017482514692010-11-28T22:45:00.002-03:002010-11-28T22:47:23.037-03:0080. Neix el jorn<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TPMGHrM_dZI/AAAAAAAACo0/i9XDmr7zFl4/s1600/brick_house_kitchen.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 370px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5544782295149278610" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TPMGHrM_dZI/AAAAAAAACo0/i9XDmr7zFl4/s400/brick_house_kitchen.jpg" /></a><br /><div align="center">Neix el jorn<br />en mon ànima...<br />una esperança,<br />la pluja que cau,<br />el silenci<br />que em volta...<br />neix el jorn<br />en mon ànima... </div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-54430765245836825842010-11-28T16:33:00.003-03:002010-11-28T16:36:55.470-03:0079. Pallars Sobirà<a href="http://4.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TPKu3b5Gv4I/AAAAAAAACos/08kD5dOZQUw/s1600/llavorsi-pallars-sobira-lleida.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5544686358649814914" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TPKu3b5Gv4I/AAAAAAAACos/08kD5dOZQUw/s400/llavorsi-pallars-sobira-lleida.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">El poblament del Pallars es remunta a la prehistòria, de la que ens han arribat nombrosos testimonis en forma de monuments megalítics.<br />La presència romana sembla que no hi fou gaire intensa, a diferència de la Vall d'Aran, tot i que les darreres troballes arqueològiques comencen a indicar el contrari.<br />Ja en època medieval i a partir de la desarticulació del món romà, foren les comunitats muntanyenques les que explotaren els recursos de la muntanya.<br />En els temps de les invasions musulmanes, el territori fou sotmès a poca cosa més que al pagament de tributs o impostos territorials.<br />Després de la conquesta i el domini dels comtes de Tolosa, s'inicià la casa comtal del Pallars, que seria la més longeva de tots els comtats catalans i que s'acabaria l'any 1487 amb la caiguda del castell de València d'Àneu i la fi del domini d'Hug Roger III.<br />La crisi general de l'ordre feudal té la seva continuïtat en l'edat moderna i en la transformació del comtat pallarés en un marquesat en mans de la casa dels Cardona. Aquest marquesat coexistia amb diversos senyorius, però tots plegats formaven part d'una estructura superior, reial, que serà la sotsvegueria de Pallars i que al segle XVIII es convertirà en el corregiment de Talarn.<br />Des de finals del segles XVIII fins al 1870 la població creix fins a arribar al seu sostre demogràfic de 20.348 habitants l'any 1860.<br />A partir del 1870 i fins al 1910 hi ha una crisi de l'economia de subsistència que hi havia hagut fins aquell moment i comença una davallada demogràfica i econòmica a causa de la desamortització civil de Madoz, la mala climatologia i l'arribada de la fil·loxera, entre d'altres.<br />Des del 1910 fins al 1960, i a causa de la implantació de les hidroelèctriques, s'inicia un procés de modernització de la societat tradicional, truncada per la guerra civil i la postguerra.<br />Des del 1960 fins al 1980 la comarca pateix una segona crisi provocada per la mecanització del camp i la industrialització de les ciutats, que duran el Pallars a una nova davallada demogràfica fins al punt de quedar-se sense la meitat de la població (5.247 habitants).</div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-63418928475019674392010-11-27T20:52:00.003-03:002010-11-27T21:17:05.990-03:0078. Tinc un somni<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TPGfdXqmWNI/AAAAAAAACok/Yt71IQExVXA/s1600/Hijas%2Btren%2B02.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5544387943187503314" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TPGfdXqmWNI/AAAAAAAACok/Yt71IQExVXA/s400/Hijas%2Btren%2B02.jpg" /></a> <div><div align="center">Tinc un somni,<br />un anhel,<br />l’esperança<br />de tornar a veure<br />els teus ulls...<br />potser el somni<br />sia mentida,<br />un recórrer els viaranys del temps<br />sense assolir el premi...<br />tinc un somni,<br />el deler de sentir<br />una altra vegada<br />el so del teu nom,<br />els batecs del teu cor...</div><br /><div align="center"></div></div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-75384322362135847472010-11-26T14:44:00.003-03:002010-11-26T14:50:14.673-03:0077. Els ulls de les meves filles<div align="center"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TO_x-0KAv8I/AAAAAAAACoc/9y6c2ZGqCBY/s1600/n1082426795_186947_5988.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5543915727771189186" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TO_x-0KAv8I/AAAAAAAACoc/9y6c2ZGqCBY/s400/n1082426795_186947_5988.jpg" /></a><br />Els ulls de les meves filles<br />són el cel de cada jorn,<br />la lluna,<br />la melangia,<br />l’esperança de viure,<br />el silenci de la tarda<br />que s’allunya...<br />els ulls de les meves filles<br />són petites gotes de rosada<br />que fan de cada somni<br />un nou renéixer,<br />una diada,<br />una festa enmig del cor... </div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-76351789406781230712010-11-25T16:55:00.004-03:002010-11-25T17:00:31.591-03:0076. Avui no sé qui sóc<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TO7AOBOa6bI/AAAAAAAACoU/jlH-jSd1Sf4/s1600/aun_te_amo%252C_luna_con_hombre_triste.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5543579538419280306" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 285px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TO7AOBOa6bI/AAAAAAAACoU/jlH-jSd1Sf4/s400/aun_te_amo%252C_luna_con_hombre_triste.jpg" border="0" /></a><br /><div align="center">Avui no sé qui sóc,<br />Una llum,<br />l'ombra eterna del meu ahir,<br />l'home que vaig ésser,<br />no ho sé pas...<br />avui no sé qui sóc,<br />capbaix<br />veig passar els jorns,<br />les hores,<br />l'eternitat que rellisca<br />pels meus somnis...<br />avui no sé qui sóc...</div><br /><p></p>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-52853921421760461362010-11-24T14:01:00.003-03:002010-11-24T14:04:32.707-03:0075. Tristesa<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TO1FZz0oQ4I/AAAAAAAACoM/el-5dHuRzsk/s1600/2642989201_09039c592b.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5543163026072945538" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 274px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TO1FZz0oQ4I/AAAAAAAACoM/el-5dHuRzsk/s400/2642989201_09039c592b.jpg" border="0" /></a><br /><div align="center">Plena de dolor<br />camina la meva ombra,<br />dues llàgrimes<br />cauen,<br />solitud,<br />misèria,<br />destí de silencis,<br />de silencis i de pesars…<br />plena de dolor<br />camina la meva ombra… </div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-19257639738923355112010-11-23T16:13:00.005-03:002010-11-23T16:27:07.773-03:0074. La meva lluna<a href="http://1.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TOwVQ3AzaRI/AAAAAAAACoE/G3BFcQKKwSQ/s1600/Dibujo.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 188px; DISPLAY: block; HEIGHT: 278px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542828620775647506" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TOwVQ3AzaRI/AAAAAAAACoE/G3BFcQKKwSQ/s400/Dibujo.JPG" /></a><br /><p align="right"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TOwU0JioBzI/AAAAAAAACn8/ZXcC1nusPO4/s1600/Dibujo.JPG"></a></p><div align="center">Si veig la lluna plena</div><div align="center">en els ulls de l'ahir</div><div align="center">és, potser, el teu nom</div><div align="center">que baixa en silenci</div><div align="center">fins al darrer record</div><div align="center">que m'evoques...</div><div align="center">potser ets tu</div><div align="center">enmig del meu cor,</div><div align="center">lluna plena,</div><div align="center">ulls de lluna,</div><div align="center">lluna petita,</div><div align="center">riallera,</div><div align="center">la meva lluna...</div><div align="center"></div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-69574486020737412262010-11-22T12:44:00.003-03:002010-11-23T16:26:50.401-03:0073. Destí<a href="http://1.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TOqQ1rRaoeI/AAAAAAAACn0/GK09M-af7wA/s1600/Kep.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 299px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542401543256056290" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TOqQ1rRaoeI/AAAAAAAACn0/GK09M-af7wA/s400/Kep.jpg" /></a><br /><div align="center">Cerco pau</div><div align="center">enmig de tanta basarda...</div><div align="center">negocio amb la mort</div><div align="center">l'adéu definitiu...</div><div align="center">tot sembla res...</div><div align="center">mon ànima és un record glaçat,</div><div align="center">la por disfressada de vers,</div><div align="center">un home que camina sol,</div><div align="center">tot sol...</div><div></div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-54142329313654704392010-11-21T17:33:00.006-03:002010-11-22T12:50:31.597-03:0072. La pedra Rosetta<a href="http://2.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TOmD9qlY7UI/AAAAAAAACns/PjoLhsEH4TA/s1600/rosetta.gif"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 322px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542105911882476866" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TOmD9qlY7UI/AAAAAAAACns/PjoLhsEH4TA/s400/rosetta.gif" /></a><br /><div align="justify">La Pedra Rosetta, és una pedra grisa de granit escrita en 3 tipus d'inscripcions: jeroglífic, egipci demòtic i grec, la qual va ser creada l'any 196 A. de C., i descoberta pels francesos l'any 1799 de la nostra era. Gràcies al grec s'han pogut desxifrar els escrits jeroglífics inserits en aquesta famosa pedra, la qual cosa és un gran sort per als estudiosos. La raó per la qual la Pedra Rosetta va ser escrita amb 3 tipus d'inscripcions, era amb la finalitat de que els sacerdots, els oficials de govern, i els dirigents d'Egipte poguessin llegir el que estava dit. El primer tipus d'inscripció era el jeroglífic, el qual s'usava en documents religiosos importants. El segon tipus era l'egipci demòtic, el qual era el tipus d'escriptura comuna d'Egipte. Finalment el grec, era l'idioma dels dirigents del país en aquella època. Ptolomeu V va ascendir al tron d'Egipte en un període turbulent de la història d'Egipte. És l'any 196 A. de C., en què per restablir la legitimitat del govern i crear un culte reial, els sacerdots de Ptolomeu van dictar una sèrie de decrets, els quals van ser escrits en una sèrie de pedres al llarg de tot Egipte, on la Pedra Rosetta constitueix una còpia dels decrets dictats a la ciutat de Memfis.</div><div align="justify"></div><div align="justify">Molt més tard, el 15 de juliol de l'any 1799, el capità francès Pierre François Bouchard és qui descobreix la Pedra Rosetta a la ciutat portuària egípcia de Rosetta (avui dia aquesta ciutat es coneix amb el nom de Rashid). Aquest descobriment ho va realitzar mentre es trobava dirigint treballs de construcció per a l'emplaçament d'un fort. Bouchard tot seguit es va adonar de la importància de la pedra, per la qual cosa decideix portar-la a l'Institut de l'Egipte, lloc dedicat a l'estudi de la *egiptología, el qual va ser fundat per Napoleó en 1798. No obstant això, l'any 1803, els francesos van ser derrotats pels anglesos, raó per la qual van haver d'anar-se d'Egipte deixant totes les pertinences de l'institut, la qual cosa va implicar que solament poguessin portar-se còpies escrites de les inscripcions de la Pedra Rosetta. </div><div align="justify"></div><div align="justify">És així com aquesta llegendària pedra va ser portada al Museu Britànic, lloc on és guardada des de l'any 1802. Durant els anys 1822 a 1824, el francès Jean François Champolion va ser qui va desxifrar els jeroglífics inscrits. Aquest personatge podia llegir tant grec com còptic, sent capaç de traslladar els signes de la llengua egípcia demòtica al copte, podent finalment desxifrar els jeroglífics. La Pedra *Rosetta és un llegat de rellevància universal per al món de l'arqueologia i de la ciència d'avui dia. L'any 2003 els egipcis van exigir la devolució d'aquesta, a través del doctor Zahi Hawass qui és secretari del Consell Suprem d'Antiguitats d'El Cairo, qui va afirmar que aquesta pedra constitueix una icona de la identitat egípcia. El terme Pedra Rosetta, s'aplica avui dia per fer referència a qualsevol cosa que sigui fonamental per a una traducció, o bé a un problema de gran complexitat.</div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-32706177075460834122010-11-18T15:37:00.005-03:002010-11-18T17:23:37.011-03:0071. Torno a mirar enrere<a href="http://1.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TOVzFaqk9PI/AAAAAAAACnk/_g7uL_5_qWo/s1600/151073_1714053971709_1248960514_31848064_1586714_n.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5540961453443708146" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 287px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TOVzFaqk9PI/AAAAAAAACnk/_g7uL_5_qWo/s400/151073_1714053971709_1248960514_31848064_1586714_n.jpg" border="0" /></a><br /><div align="center"><br />Torno a mirar enrere,<br />hi són els teus ulls,<br />la llum de l’enyorança,<br />un mur blanc,<br />el soroll de les meves mans<br />que et miren en silenci…<br />torno a mirar enrere,<br />hi són els teus ulls… </div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-68578097478527639182010-10-22T18:24:00.001-03:002010-11-18T15:42:32.178-03:0070. Una flor al teu rostre<div align="center"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_RPy7eCmcyUg/TMIC1k5UbVI/AAAAAAAAB-Q/iOrb_lFRjr4/s1600/142178244RL168692420%5B1%5D.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5530986411824803154" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_RPy7eCmcyUg/TMIC1k5UbVI/AAAAAAAAB-Q/iOrb_lFRjr4/s400/142178244RL168692420%5B1%5D.JPG" /></a> </div><div align="center">Una flor al teu rostre,</div><div align="center">un misteri</div><div align="center">que va deixant petjades al meu cor...</div><div align="center">una imatge,</div><div align="center">un miratge,</div><div align="center">una veu de lluerna</div><div align="center">que m'acarona les paraules...</div><div align="center">tu ets el vent</div><div align="center">que em fa companyia,</div><div align="center">una papallona petita,</div><div align="center">un tornaveu que s'allunya,</div><div align="center">la petita diada</div><div align="center">que neix al meu cor...</div><div align="center">ets tu,</div><div align="center">petita,</div><div align="center">lluerna,</div><div align="center">papallona,</div><div align="center">filla d'un home</div><div align="center">que torna a riure...<br /></div><div align="center"></div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-26120962779827627862010-09-01T10:08:00.015-04:002010-11-18T15:49:26.924-03:0069. Divuit anys d'una petita lluerna<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TH5kv-pPpuI/AAAAAAAACnU/warw_QrNe5U/s1600/30718_1462245756661_1248960514_31258446_4441728_n.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 343px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5511953769380685538" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TH5kv-pPpuI/AAAAAAAACnU/warw_QrNe5U/s400/30718_1462245756661_1248960514_31258446_4441728_n.jpg" /></a><br /><div align="center"><div><div><div><div><div>Filla..... encara recordo com si fos ahir quan vas néixer.... i aquest temps se m'ha passat en un obrir i tancar d'ulls....<br />Quan et vaig tenir per vegada primera entre els meus braços, vaig pensar quin nom podria posar-li a qui havia vingut a omplir la meva vida d'una gran dolçor i amor, és increïble com algú tan petitó pot fer sentir alguna cosa tan gegantesc.<br /><br /><br /></div><div><div align="justify"></div>Has vist créixer les lluernes? El seu aspecte no és molt bonic al principi, es van transformant arribant a ésser una creatura bellíssima, que desplega les seves ales amb colors brillants i encara que és molt fràgil, pot volar en direcció al vent....<br />Avui ets la més bella de les lluernes.....<br />Recorda sempre que estic molt orgullós de tu, i que t'estimo.....<br />Estàs creixent i transformant-te en una meravellosa jove....<br /><br /><br /><br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 128px; DISPLAY: block; HEIGHT: 289px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5511953557757961602" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TH5kjqSdJYI/AAAAAAAACnM/3l8xt1Zmzls/s400/Dibujo.JPG" /><br /><br /><div align="justify"></div>Les teves qualitats et distingeixen entre tots; no en tinc cap dubte que un jorn els teus talents t'obriran molts camins en la teva vida....<br />Però és important que, en madurar, no perdis el teu interès en coses molt diverses, que ompliran els teus dies.<br />Mantingues el teu optimisme, perquè puguis, amb energia sempre renovada, arribar fins al cim....<br />Mantingues la teva determinació, doncs et donarà l'ímpetu d'aconseguir les metes que desitgis.<br />No perdis mai el teu entusiasme en tot el que facis!!! doncs t'ajudarà a sentir-te sempre alegre.<br /><br /><br /><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; DISPLAY: block; HEIGHT: 132px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5511953325571293570" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TH5kWJU1wYI/AAAAAAAACnE/ESCsN_IzGPQ/s400/36941_1549380134966_1248960514_31476145_166833_n.jpg" /><br /><br /><div align="justify">Mantingues aquest sentit de l'humor tan peculiar que tens.... doncs t'ajudarà aprendre dels teus errors.<br />Mantingues la teva confiança en tu mateixa doncs t'ajudarà a arriscar-te sense temors al fracàs.<br />No perdis la teva sensibilitat, doncs t'ajudarà a comprendre al món i enfrontar amb valentia la injustícia.<br />Mentre segueixes creixent, al teu propi ritme, cada dia més, recorda sempre que el meu orgull per tu augmenta sense parar i que t'estimo!!<br /><br />El teu pare<br /><br /><br /></div><div align="justify"></div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5511952834998156146" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TH5j5lzFu3I/AAAAAAAACm8/PUROFcj76vw/s400/19145_1373844626520_1243939464_31122551_3127489_n.jpg" /> </div></div></div></div></div></div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-43319958943890291302010-08-20T18:37:00.002-04:002010-08-30T10:33:43.862-04:0068. La història darrera la cançó La la la<div align="justify"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TG8EFz28srI/AAAAAAAACmE/l35IVdHeLlM/s1600/lalalaespfranciaawt2.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 393px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5507625367163941554" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TG8EFz28srI/AAAAAAAACmE/l35IVdHeLlM/s400/lalalaespfranciaawt2.jpg" /></a><br />Tot comença a Galícia, a l'hivern 1967-68. El duet havia anat a complir un contracte en una sala de festes a Orense, i el dia que havien de tornar a Madrid, va caure una nevada antològica. Si no hagués nevat aquell diumenge, no hauria existit el "La La La", perquè la sort va fer que després de jugar a les cartes amb alguns dels músics a l'hotel per passar l'estona, decidissin anar a assajar i provar de fer alguna cosa amb la guitarra, alguna cançó nova, com acostumaven. Ramón toca, i Manolo comença a taral·lejar alguna cosa, surten una melodia i unes harmonies interessants, i alguna cosa comença a prendre forma. La tornada queda decidida, i a Ramón li agrada que es quedi de leit motiv "La La La".En tornar a Espanya, els ve a esperar el seu mànager de llavors, José Mª Lasso de la Vega, i els explicacompta que haurien d'intentar fer una cançó per presentar a la preselecció que feia TVE per elegir una cançó que representés Espanya en Eurovisió. Bo, fantàstic, tenim algunes idees, li van dir. Van quedar a trobar-se a Barcelona, on el Duet actuava en un local del carrer Sarriá, per escoltar la cançó.Lasso de la Vega, que cal dir que també era mànager de Joan Manuel Serrat (Ramón, amic del "Nano", s'ho havia recomanat i presentat feia alguns anys), apareix allà una nit amb Serrat, i abans de sortir a actuar, al camerino, demana a Manolo i a Ramón, que els ensenyin la cançó que parlaven i que havien iniciat en Orense. El Duet la canta, i li agrada a Joan Manuel i sens dubte a José Mª Lasso.Lasso de la Vega, home pràctic i molt intel·ligent, matava així dos ocells d'un tret: un dels seus artistes feia la cançó, i l'altre la cantava. Llavors sorgeix: bo I la lletra? No té encara. Lasso diu "Tengo una idea: Vosaltres feu la música, i que sigui "el Nano" que faci la lletra, la canti, i la presentem així a Televisió".Així van quedar les coses. Faltarien probablement algunes setmanes perquè acabés el termini de presentació de la cançó a TVE, i hi havia temps. Bé, doncs no tant. Arriba la setmana de presentar la cançó, Joan Manuel no havia fet la lletra, arriba el dia abans, i tampoc. Manolo i Ramón, que no volen perdre aquesta oportunitat, comencen a treballar molt de pressa, i Manolo acaba una lletra que pensa serà provisional: "Jo canto al matí... que veu la meva joventut... ". Es van dir: "La presentarem i si TVE l'elegeix, ningú no s'oposarà que Joan Manuel canviï el que vulgui de la lletra o faci una de nova".El jurat que havia d'elegir la cançó que representarà Espanya, presidit pel Sr. Arthur Kaps, és unànime, i vota la cançó La La La com a pròxima representant d'Espanya. Quan Lasso diu a TVE que Joan Manuel estaria disposat a cantar-la en Eurovisió, la cosa és clara. Manolo i Ramón es feliciten, en espera de que Joan Manuel decideixi el que vol fer amb la lletra.Però malgrat que ho intenta, la lletra en castellà se li resisteix a Joan Manuel, i fa, en canvi, un text en català del qual ha quedat molt satisfet.Arthur Kaps ha aconseguit, gràcies a seu bo fer que l'arranjamentreparació de la cançó ho faci un bon amic seu, Bert Kaempfert, genial autor de la música de "Strangers in the night" de Frank Sinatra. Les coses comencen a sortir realment bé, això marxa.Zafiro decideix anar a gravar Itàlia, a Milà, on ha gravat JMS últimament, i allà van tots: gent de la companyia de discs, Juan Manuel Serrat, José Mª Lasso, Juan Carlos Calderón que dirigirà l'enregistrament, i Manolo i Ramón són convidats també. Es grava el "La La La" en català i castellà. Tot el món és feliç, i molt animat, perquè anirem a Eurovisió amb algun que un altre as a la màniga. Un cantant extraordinari i de gran èxit, una cançó moderna i fàcil, un arranjamentreparació excepcional... tot està preparat per a l'èxit.Ramón recorda que aquest dia havia anat a menjar a la seva casa José Mª Lasso "li agradava la sopa d'olla que feia la meva mare", abans d'anar-se'n a la tarda a París per anar a veure JMS que estava promocionant allà la cançó. Estaven veient el Telenotícies, i la bomba salta. Juan Manuel Serrat ha fet saber que no anirà a Eurovisió si no és cantant el "La La La" en català. Evidentment, l'estatal TVE no se n'anava a achantar. En un comunicat oficial, el locutor, desqualifica el cantant.Encara que TVE s'esquinça les vestidures oficialment, ha de seguir endavant; falten pocs dies i algú ha de cantar el "La La La". Es remenen diversos noms, i fins i tot el director de TVE en aquell moment, Juan José Rosón, cridatruca Manolo i Ramón i els prevé perquè estiguin preparats, perquè podrien ser cridats a cantar la cançó a Londres. Però la companyia Zafiro, que ja ha fet grans inversions, lluita, i proposa una altra artista de la seva mateixa companyia, Massiel, la qual es troba a Mèxic actuant. Es posen en contacte amb ella, i arreglen tot ràpidament. Massiel ve a Espanya tot seguit, escolta la cançó, l'aprèn, s'adapta l'arranjamentreparació de Bert Kaempfert al seu to de veu, i es grava en els Estudis Kirios de Madrid. Manolo i Ramón estan allà, així com el mestre Ibarbia que dirigeix l'orquestra. Tot queda bé, i ja res mes resta anar a Londres.El dia del Festival, Massiel surt a cantar posant tota la seva ànima, i rep un aplaudiment apoteòsic, el millor mai a un representant espanyol. Després arriben les votacions, i per primera vegada, i a la meca del pop mundial, guanyen Massiel comcom a cantant i Manuel de la Calva i Ramón Arcusa com autors de seu "La La La" el trofeu preat que havia estat inabastable fins llavors per als representants espanyols. </div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-60655730335954064452010-08-10T18:16:00.004-04:002010-11-24T13:05:27.094-03:0067. Una conspiració de paper<a href="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TGHSFy9IwfI/AAAAAAAACl8/IOAzAVzu74U/s1600/portada-una-conspiracion-papel.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5503911216642834930" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 264px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TGHSFy9IwfI/AAAAAAAACl8/IOAzAVzu74U/s400/portada-una-conspiracion-papel.jpg" border="0" /></a><br /><div><div align="justify">A <em>Una conspiració de paper</em>, Benjamin Weaver s' enfronta a un crim relacionat amb la mort del seu pare, un especulador que es movia com a peix dins l'aigua a la Borsa de Londres. Per a trobar respostes el protagonista haurà d'escorcollar al seu passat i contactar amb parents llunyans que li reclamen el seu distanciament de la fe jueva. A poc a poc, en Weaver descobreix una perillosa xarxa d'especuladors formada per homes poderosos del món de las finances. David Liss elabora amb qualitat una complicada trama, una exitosa barreja de novel.la històrica i de suspense. </div></div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-514957294083109270.post-23281736120708987282010-08-10T09:59:00.013-04:002010-08-10T18:33:26.956-04:0066. Pirque<a href="http://2.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TGFe5ONeGtI/AAAAAAAAClc/iDLDL_QfBgg/s1600/img_0524.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5503784556783606482" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TGFe5ONeGtI/AAAAAAAAClc/iDLDL_QfBgg/s400/img_0524.jpg" border="0" /></a> <div><a href="http://4.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TGFe4p1iwkI/AAAAAAAAClU/-lOv3ja97PE/s1600/14520928_1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5503784547019571778" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TGFe4p1iwkI/AAAAAAAAClU/-lOv3ja97PE/s400/14520928_1.jpg" border="0" /></a> <div align="justify"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TGFe4eax1bI/AAAAAAAAClM/Gda_XbmJ89Q/s1600/pirque.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5503784543954523570" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 302px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_IygoJxYY7Vw/TGFe4eax1bI/AAAAAAAAClM/Gda_XbmJ89Q/s400/pirque.jpg" border="0" /></a> Pirque en llengua mapunxe vol dir home de la terra. S’ubica a 20 km. de Santiago de Xile, a la vora del riu Maipo, el qual neix dels contraforts muntanyencs i té una temperatura anual de 14º C. S’hi poden trobar centres de recreació, atractius arquitectònics com l'església La Puntilla, la parròquia del Santíssim Sagrament de Pirque i El Crist Negre. També és possible visitar els vinyers més prestigiosos del país, centres artesanals i curses de rodeo.<br /><br /><p align="justify">Els atractius turístics naturals que posseeix Pirque són variats i estan inserits en un entorn tranquil, entre els quals destaca la Reserva Nacional Riu Clarillo on és possible apreciar el bosc nadiu de la serralada central. Compte amb àrees de picnic, quinxos per a rostits i pous naturals per a banys termals. Està obert tots els dies. Destaca l'Escola Agroecológica, localitzada a 2 km del centre de Pirque, en Avinguda Virginia Subercaseaux. L'establiment oferix visites guiades per les instal•lacions i és possible adquirir diversos productes.</p></div></div>Joan Figueres i Guíxolshttp://www.blogger.com/profile/09994639776357040441noreply@blogger.com4