dilluns, 2 de novembre del 2009

Riobamba

Després de molt de temps sense escriure en aquest lloc torno a finalitzar la història de la meva arribada a l'Equador.
Com havia dit, a l'arribar al lloc de treball del meu pare aquest no estava. Què faríem? Estàvem la meva mare, els meus dos germans, la meva germana, el taxista i jo. No quedava més que esperar... i vam esperar... i vam esperar... i seguim esperant.
Va passar una hora llarguíssima fins que va arribar un funcionari del periòdic. Una excel·lent persona. Quan la meva mare li va explicar qui érem aquest senyor no ho va dubtar. Va pagar de la seva pròpia butxaca el que se li devia al taxista i ens va fer passar a l'edifici. A l'estona va arribar el meu pare. Imagineu-vos l'alegria de tots nosaltres.
Una vegada instal·lats a la casa que el meu pare llogava em va demanar que l'acompanyés a comprar a una ferreteria i, una vegada en aquest local, va ser la primera vegada que un equatorià em va dirigir algunes paraules. La senyora encarregada del negoci em va saludar molt amablement per a després afegir: - Y se enseña el huambrito? Per a mi això no era castellà. Almenys, distava molt de l'espanyol de Xile al que estava acostumat. Vaig mirar contrariat al meu pare, qui va somriure abans de traduir-me: - T'està preguntant si t'acostumes al teu nou país.
Així, d'aquesta manera, em vaig anar adonant que els equatorians utilitzen alguns verbs de manera diferent a com ho fem a Xile. En aquest cas, ensenyar vol dir acostumar-se. Huambrito vol dir jovenet, vailet. Fou tota una experiència aquests tres anys en terres equatorianes. Em va deixar una pregona petjada aquest bell país andí, a tal punt que Equador i Catalunya competeixen entre ells per a tenir el segon lloc en el meu cor.
Una cosa que se m'ha oblidat de dir és que la situació produïda a l'aeroport i el posterior viatge a Riobamba, motivat pel fet de no saber a què ens enfrontàvem, fou una situació molt angoixant per a mi. Avui dic que, fins i tot, va ser molt injust tot. Jo només tenia deu anys i vaig haver de ser el braç dret de la meva mare.
Ningú m'ho va demanar però ho vaig assumir. Això és el que de vegades li he comentat a la meva filla María dels Àngels. Quina cosa? Pel que sembla els fills priimogénits tenim un xip incorporat que ens fa sentir-nos responsables dels nostres germans petits. A ella, com a mi en el seu temps, la seva mare li diu , com la meva a mi m'ho deia, sigues exemple per a la teva germana petita, i això que només es duen per un any, la mateixa diferència que tinc amb el germà que em segueix en edat i a qui se suposa havia de cuidar.

10 comentaris:

Angie... ha dit...

Xk tiene tan bota2 l blog??

Taller Literario Kapasulino ha dit...

muy buen final a esta historia en la que te he seguido.

*.Jessica.* ha dit...

Mi arbolito de Navidad para ti..
Con mucho Cariño..

____________________*Paz*
___________________*Unión*
__________________*Alegrias*
_________________*Esperanzas*
________________*Amor_Sucesos*
________________*Realizaciones*
______________*Respeto_armonía*
_____________*Salud__solidaridad*
____________*Felicidad___Humildad*
___________*Cofraternización__Pureza*
__________*Amistad__Sabiduría_Perdón*
_________*Igualdad_Libertad_BuenaSuerte*
________*Sinceridad_Estima__Fraternidad*
_______*Equilíbrio__Dignidad__Benevolencia*
______*Fé_Bondad_Paciência_Ventura _Fuerza*
____*Tenacidad-Prosperidad–_Reconocimento***
__*Son mis deseos Felíz Navidad y Año Nuevo 2010*
___________________ (¨`•.•´¨)
_________________`•.¸(¨`•.•´¨)
____________ ×`•.¸.•´× (¨`•.•´¨)
___________________.(¨`•.•´¨). .×`•.¸.•´

Que tengas un lindo viernes y disfrutes del feliz fin de semana besitosss de tu amiga
..Jessi..

Taller Literario Kapasulino ha dit...

Excelente final de este viaje.

Mayte S. ha dit...

Manten la llama de la primera sonrisa,
la caricia innata del abrazo que precises,
lo increible del sueño que te rima
y la tinta que tu siempre necesite.

Manten la fuerza vestida de alerta,
la puerta abierta a los días de sol,
el aroma en flor que tu alma lleva
y la luna llena para noches de amor.

Manten el paso en senderos verdes
esperanzas fuertes donde el cansancio es más,
la mirada vital latiendo en siempres
y que el corazón se llene de Navidad.

GRACIAS POR APOYAR MI BLOG GRACIAS POR ACOMPAÑARME.

ESENCIA

la verdad oculta del ser ha dit...

¸.•´¸.•*´¨) ¸.•*¨) ¸.•´¸.•*´¨)
(¸.•´ (¸.•` * ¸.•´¸.•*´¨) ¸.•*¨)
........|___|...TE DESEO
........|000|...FELIZ NAVIDAD
........|000|...LLENA DE LUZ Y AMOR
........|000|...Y PROSPERIDAD
........|000|... FELIZ AÑO NUEVO 2010
.........\00/.... Q ESTE AÑO SEA CARGADO
..........\0/..... DE BUENAS VIBRACIONES Y BUENOS DESEOS
...........||...... PARA TODOS, SON LOS SINCEROS DESEOS
...........||...... DE ANA
...........||......
.........._||_....FELI... FIESTAS!!!
♥¸.•*¨)¸.•*¨)
(¸.•´♥♥.¸.•´¸.•*´¨) ¸.•*¨) ¸.•´¸.•*´¨) ¸.•*¨)★¡¡¡Feliz Navidad!!!

Jose Antonio Cabrera Ramirez ha dit...

No existen calificativos para poder definir con palabras el desastre natural de Haití. Una sola imagen por los medios de comunicación vale más que mil palabras. Realmente uno se siente muy pequeño frente a estos acontecimientos extremos y comprueba lo que es importante en esta vida.
Creo que no es el momento de hablar sino de actuar y lo podemos hacer de mil forma distintas, fundamentalmente aportando economicamente nuestro pequeño grano de arena en la medida de nuestras posibilidades. Existen ONG dedicadas a ello como médicos del mundo u otras tantas igual de válidas.
Es hora de actuar y de ello depende la vida de miles de seres humanos.
Por favor pasadlo a vuestros blogs y que este mundo de la blogsfera se solidarice con Haití

Chuli! ha dit...

Mmm... cuánta verdad che.
Voy con lo primero: así y todo tu explicación de qué significaba "huambrito" me resultó dificultosa (te recuerdo soy de Argentina)... qué hermosa es América Latina che :D

Segundo: es cierto lo de los hermanos mayores. Yo le llevo 5 años a mi hermanito menor (que a estas alturas tiene 15 jeje!) y siempre fue lo mismo "no te pelees con él, da el ejemplo; comportate así se porta bien tu hermano..." bla, bla..

Hoy nos llevamos muy bien, por suerte.

Abrazo! lindas fotos ;)

Alma Mateos Taborda ha dit...

Qué bueno que hayas regresado!!Un placer leerte. Un abrazo!

Taller Literario Kapasulino ha dit...

Excelente final de este recorrido.
Te felicito