dilluns, 29 de novembre del 2010

81. Els catalans a Xile


Els catalans de Santiago de Xile, en començar el segle XX, eren ja nombrosos. Les seves fàbriques havien obert ampla bretxa en el treball manipulador del país. Els seus magatzems i tendes havien enriquit a no pocs. Els obrers tampoc escassejaven. Diversos intel·lectuals dedicats a la ploma o a les professions liberals es distingien a la ciutat, honrant amb la seva actuació tècnica el nom de Catalunya.

Va ser llavors quan d'un dels grups catalans que tenien, per diversos motius, tractes més o menys estrets, va sortir la idea de constituir un centre comú, que, reunint a quants tenien el mateix origen i parlaven la mateixa llengua, els unís en associació que fos nucli d'activitats en sentit patriòtic i alhora de distracció per als associats. La idea va condir ràpidament. I en la tarda del 21 d'octubre de 1906 es reunien per vegada primera els organitzadors en els salons del diari El Mercuri, la proposta del qual va ser acollida pels assistents amb gran entusiasme.

En l'acta de fundació es llegeixen les següents paraules:

Considerant que la colònia catalana de Santiago és suficientment nombrosa, i comptant amb elements caracteritzats i de vàlua, es proposa la creació d'un centre català -que podria cridar-se Centri Català- que tindrà per només objecto el reunir a tots els catalans sota un mateix sostre, amb la fi exclusiva de procurar-nos instrucció i cultura, al mateix temps que la distracció moral que tot ser necessita, de manera que ens recordi les nobles tradicions de nostra volguda i enyorada terra. Romandrem allunyats de la política, sense odis ni exclusivismes per a ningú, respectant tota idea social o religiosa. En una paraula, volem que el naixent CENTRE CATALÀ sigui la casa familiar on tots els catalans es puguin acollir.

diumenge, 28 de novembre del 2010

80. Neix el jorn


Neix el jorn
en mon ànima...
una esperança,
la pluja que cau,
el silenci
que em volta...
neix el jorn
en mon ànima...

79. Pallars Sobirà


El poblament del Pallars es remunta a la prehistòria, de la que ens han arribat nombrosos testimonis en forma de monuments megalítics.
La presència romana sembla que no hi fou gaire intensa, a diferència de la Vall d'Aran, tot i que les darreres troballes arqueològiques comencen a indicar el contrari.
Ja en època medieval i a partir de la desarticulació del món romà, foren les comunitats muntanyenques les que explotaren els recursos de la muntanya.
En els temps de les invasions musulmanes, el territori fou sotmès a poca cosa més que al pagament de tributs o impostos territorials.
Després de la conquesta i el domini dels comtes de Tolosa, s'inicià la casa comtal del Pallars, que seria la més longeva de tots els comtats catalans i que s'acabaria l'any 1487 amb la caiguda del castell de València d'Àneu i la fi del domini d'Hug Roger III.
La crisi general de l'ordre feudal té la seva continuïtat en l'edat moderna i en la transformació del comtat pallarés en un marquesat en mans de la casa dels Cardona. Aquest marquesat coexistia amb diversos senyorius, però tots plegats formaven part d'una estructura superior, reial, que serà la sotsvegueria de Pallars i que al segle XVIII es convertirà en el corregiment de Talarn.
Des de finals del segles XVIII fins al 1870 la població creix fins a arribar al seu sostre demogràfic de 20.348 habitants l'any 1860.
A partir del 1870 i fins al 1910 hi ha una crisi de l'economia de subsistència que hi havia hagut fins aquell moment i comença una davallada demogràfica i econòmica a causa de la desamortització civil de Madoz, la mala climatologia i l'arribada de la fil·loxera, entre d'altres.
Des del 1910 fins al 1960, i a causa de la implantació de les hidroelèctriques, s'inicia un procés de modernització de la societat tradicional, truncada per la guerra civil i la postguerra.
Des del 1960 fins al 1980 la comarca pateix una segona crisi provocada per la mecanització del camp i la industrialització de les ciutats, que duran el Pallars a una nova davallada demogràfica fins al punt de quedar-se sense la meitat de la població (5.247 habitants).

dissabte, 27 de novembre del 2010

78. Tinc un somni

Tinc un somni,
un anhel,
l’esperança
de tornar a veure
els teus ulls...
potser el somni
sia mentida,
un recórrer els viaranys del temps
sense assolir el premi...
tinc un somni,
el deler de sentir
una altra vegada
el so del teu nom,
els batecs del teu cor...

divendres, 26 de novembre del 2010

77. Els ulls de les meves filles


Els ulls de les meves filles
són el cel de cada jorn,
la lluna,
la melangia,
l’esperança de viure,
el silenci de la tarda
que s’allunya...
els ulls de les meves filles
són petites gotes de rosada
que fan de cada somni
un nou renéixer,
una diada,
una festa enmig del cor...

dijous, 25 de novembre del 2010

76. Avui no sé qui sóc


Avui no sé qui sóc,
Una llum,
l'ombra eterna del meu ahir,
l'home que vaig ésser,
no ho sé pas...
avui no sé qui sóc,
capbaix
veig passar els jorns,
les hores,
l'eternitat que rellisca
pels meus somnis...
avui no sé qui sóc...

dimecres, 24 de novembre del 2010

75. Tristesa


Plena de dolor
camina la meva ombra,
dues llàgrimes
cauen,
solitud,
misèria,
destí de silencis,
de silencis i de pesars…
plena de dolor
camina la meva ombra…

dimarts, 23 de novembre del 2010

74. La meva lluna


Si veig la lluna plena
en els ulls de l'ahir
és, potser, el teu nom
que baixa en silenci
fins al darrer record
que m'evoques...
potser ets tu
enmig del meu cor,
lluna plena,
ulls de lluna,
lluna petita,
riallera,
la meva lluna...

dilluns, 22 de novembre del 2010

73. Destí


Cerco pau
enmig de tanta basarda...
negocio amb la mort
l'adéu definitiu...
tot sembla res...
mon ànima és un record glaçat,
la por disfressada de vers,
un home que camina sol,
tot sol...

diumenge, 21 de novembre del 2010

72. La pedra Rosetta


La Pedra Rosetta, és una pedra grisa de granit escrita en 3 tipus d'inscripcions: jeroglífic, egipci demòtic i grec, la qual va ser creada l'any 196 A. de C., i descoberta pels francesos l'any 1799 de la nostra era. Gràcies al grec s'han pogut desxifrar els escrits jeroglífics inserits en aquesta famosa pedra, la qual cosa és un gran sort per als estudiosos. La raó per la qual la Pedra Rosetta va ser escrita amb 3 tipus d'inscripcions, era amb la finalitat de que els sacerdots, els oficials de govern, i els dirigents d'Egipte poguessin llegir el que estava dit. El primer tipus d'inscripció era el jeroglífic, el qual s'usava en documents religiosos importants. El segon tipus era l'egipci demòtic, el qual era el tipus d'escriptura comuna d'Egipte. Finalment el grec, era l'idioma dels dirigents del país en aquella època. Ptolomeu V va ascendir al tron d'Egipte en un període turbulent de la història d'Egipte. És l'any 196 A. de C., en què per restablir la legitimitat del govern i crear un culte reial, els sacerdots de Ptolomeu van dictar una sèrie de decrets, els quals van ser escrits en una sèrie de pedres al llarg de tot Egipte, on la Pedra Rosetta constitueix una còpia dels decrets dictats a la ciutat de Memfis.
Molt més tard, el 15 de juliol de l'any 1799, el capità francès Pierre François Bouchard és qui descobreix la Pedra Rosetta a la ciutat portuària egípcia de Rosetta (avui dia aquesta ciutat es coneix amb el nom de Rashid). Aquest descobriment ho va realitzar mentre es trobava dirigint treballs de construcció per a l'emplaçament d'un fort. Bouchard tot seguit es va adonar de la importància de la pedra, per la qual cosa decideix portar-la a l'Institut de l'Egipte, lloc dedicat a l'estudi de la *egiptología, el qual va ser fundat per Napoleó en 1798. No obstant això, l'any 1803, els francesos van ser derrotats pels anglesos, raó per la qual van haver d'anar-se d'Egipte deixant totes les pertinences de l'institut, la qual cosa va implicar que solament poguessin portar-se còpies escrites de les inscripcions de la Pedra Rosetta.
És així com aquesta llegendària pedra va ser portada al Museu Britànic, lloc on és guardada des de l'any 1802. Durant els anys 1822 a 1824, el francès Jean François Champolion va ser qui va desxifrar els jeroglífics inscrits. Aquest personatge podia llegir tant grec com còptic, sent capaç de traslladar els signes de la llengua egípcia demòtica al copte, podent finalment desxifrar els jeroglífics. La Pedra *Rosetta és un llegat de rellevància universal per al món de l'arqueologia i de la ciència d'avui dia. L'any 2003 els egipcis van exigir la devolució d'aquesta, a través del doctor Zahi Hawass qui és secretari del Consell Suprem d'Antiguitats d'El Cairo, qui va afirmar que aquesta pedra constitueix una icona de la identitat egípcia. El terme Pedra Rosetta, s'aplica avui dia per fer referència a qualsevol cosa que sigui fonamental per a una traducció, o bé a un problema de gran complexitat.

dijous, 18 de novembre del 2010

71. Torno a mirar enrere



Torno a mirar enrere,
hi són els teus ulls,
la llum de l’enyorança,
un mur blanc,
el soroll de les meves mans
que et miren en silenci…
torno a mirar enrere,
hi són els teus ulls…