divendres, 26 de novembre de 2010

77. Els ulls de les meves filles


Els ulls de les meves filles
són el cel de cada jorn,
la lluna,
la melangia,
l’esperança de viure,
el silenci de la tarda
que s’allunya...
els ulls de les meves filles
són petites gotes de rosada
que fan de cada somni
un nou renéixer,
una diada,
una festa enmig del cor...

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

I segur que están contentas perque el seu pare les estima tant.

Semblen bessones, no se quina de les dos es més bonica.

Una abraçada, Montserrat

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Ets molt amable... si, senyor...