dimecres, 24 de novembre del 2010

75. Tristesa


Plena de dolor
camina la meva ombra,
dues llàgrimes
cauen,
solitud,
misèria,
destí de silencis,
de silencis i de pesars…
plena de dolor
camina la meva ombra…

4 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Joan:
La alegria i la tristesa.
Son com el temps, un día fa núvol i altres surt el sol.
Aixó li dic sempre en el meu fill Albert de 28 anys, que pateix de depresió.
I a part de que es pren medicació jo sempre l´animo.

I puc dirte que la meva felicitat més gran es quan el veig conten.

Be reb una abraçada, Montserrat

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Amiga meva, merci pels teus mots. La veritat sigui dita: a mi em costa molt esdevenir hom que pensi de manera positiva. Malauradament pateixo una malaltia que em fa anar daltabaix per la vida, del negativisme al pesimisme. La meva malaltia s'anomena "Síndrome Maníaco-depresiva", en paraules senzilles sóc allò que en diuen bipolar.
Una abraçadfa amiga, avui més que mai.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Joan Figueres i Figols:
Mira doncs, ho vereig intuir, perque el meu Albert. Des els 20 anys, que ho pateix.
Ell pren Litio, antidepresius,

Presisament ara li han pujat una mica, perque la tardor i primavera.Veus avui te un día maco al matí anat a uns cursos d´informatica que está estudian, i aquesta tarda fins i tot s´en anat sol a pasejar per el Centre.
Jo mira li compro cervesas O,00, ja saps que no es pot prendre alcohol, en cambi fumar si que fuma, pero cigarrets de liar, perque son més barats.
Jo sempre dic que es el meu angel.
Te 28, anys i ha estudiat.
som socis d´una associó A.S.I.E.M. i ell te els seus amics i amigues del club d´oci i s´apoien els uns als altres, i te un 65% de minusvalia i una petita paga de 26 euros, que ara li haurán de revisar.
A estudiat i te carnet de conduir, encare que ell no vol portar el cotxe, te mol de seny.

Quan es trova be no se li nota res.
I jo estic fen Cursos Educatius de comnvivencia i ajuda.
Saps que passa que aquestas coses son tam complexas que no es veuen.
Pero mirar et dic que un cop s´acepta tant nosaltres com sobretot el noi, ja es te molt de guanyat.
La medicació es sagrada, jo he lluitat perque no la deixes i ara es ell mateix que ja ho reconeix.

Fa uns días que vareig posar a una entrada, un angelet negra que amb va regalar una amiga meva amb trastorns bipolars i que m´estima molt, l´havia fet ella i vareig tractar aquest tema.

Afortunadament cada dia es va coincienciant més a les personas, perque apoiin e integrin.

Doncs amunt els cors, cuidat molt.
I escriu. Hi han persones amb aquest sintomes que son molt creativas i pintan cuadres preciosos.

Reb una abraçada, Montserrat

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

M´he equivocat, la paga del meu fill son 260 euros al mes, havia posat 26.

Pero més endavant podrá trevallar, en coses que no siguin massa estresants i complemantar.

Es que es aixó hi han dies que es menjarie el món, i d´altres que no te ganes de res.

Veus avui te un bon dia, ha sortit amb els amics i está content

Reb una abraçada de nou, Montserrat