dimecres, 1 de setembre del 2010

69. Divuit anys d'una petita lluerna


Filla..... encara recordo com si fos ahir quan vas néixer.... i aquest temps se m'ha passat en un obrir i tancar d'ulls....
Quan et vaig tenir per vegada primera entre els meus braços, vaig pensar quin nom podria posar-li a qui havia vingut a omplir la meva vida d'una gran dolçor i amor, és increïble com algú tan petitó pot fer sentir alguna cosa tan gegantesc.


Has vist créixer les lluernes? El seu aspecte no és molt bonic al principi, es van transformant arribant a ésser una creatura bellíssima, que desplega les seves ales amb colors brillants i encara que és molt fràgil, pot volar en direcció al vent....
Avui ets la més bella de les lluernes.....
Recorda sempre que estic molt orgullós de tu, i que t'estimo.....
Estàs creixent i transformant-te en una meravellosa jove....





Les teves qualitats et distingeixen entre tots; no en tinc cap dubte que un jorn els teus talents t'obriran molts camins en la teva vida....
Però és important que, en madurar, no perdis el teu interès en coses molt diverses, que ompliran els teus dies.
Mantingues el teu optimisme, perquè puguis, amb energia sempre renovada, arribar fins al cim....
Mantingues la teva determinació, doncs et donarà l'ímpetu d'aconseguir les metes que desitgis.
No perdis mai el teu entusiasme en tot el que facis!!! doncs t'ajudarà a sentir-te sempre alegre.




Mantingues aquest sentit de l'humor tan peculiar que tens.... doncs t'ajudarà aprendre dels teus errors.
Mantingues la teva confiança en tu mateixa doncs t'ajudarà a arriscar-te sense temors al fracàs.
No perdis la teva sensibilitat, doncs t'ajudarà a comprendre al món i enfrontar amb valentia la injustícia.
Mentre segueixes creixent, al teu propi ritme, cada dia més, recorda sempre que el meu orgull per tu augmenta sense parar i que t'estimo!!

El teu pare