divendres, 22 d’octubre del 2010

70. Una flor al teu rostre

Una flor al teu rostre,
un misteri
que va deixant petjades al meu cor...
una imatge,
un miratge,
una veu de lluerna
que m'acarona les paraules...
tu ets el vent
que em fa companyia,
una papallona petita,
un tornaveu que s'allunya,
la petita diada
que neix al meu cor...
ets tu,
petita,
lluerna,
papallona,
filla d'un home
que torna a riure...