dilluns, 22 de novembre del 2010

73. Destí


Cerco pau
enmig de tanta basarda...
negocio amb la mort
l'adéu definitiu...
tot sembla res...
mon ànima és un record glaçat,
la por disfressada de vers,
un home que camina sol,
tot sol...

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bona nit Joan:

Quan de sentiment i tristor en aquestes linies teves.

Ets tan jove.

Tens dues lluernes, com tu dius que son tan boniques.

Amunt el cor, encare que costi.

Una abraçada, Montserrat

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Amiga, sense melangia no som res