dimarts, 25 de maig de 2010

Res


Una buidor,
el silenci,
la paraula que mor
a les meves mans,
tu,
ningú,
un paisatge petit,
ben petit,
brollant llàgrimes de sang
al meu cor...

2 comentaris:

Pamela ha dit...

QUé hermoso, ya te iba a decir que sólo entendí la mitad, pero me pareció tan lindo igual, saludos y qué bueno que volviste

J. F. Guíxols ha dit...

Merci, si l'has trobat bonic és per qui me'ls ha inspirat