Darrera els teus ulls
s’amaga la mar...
sílfides àurees bressen ton esguard...
jo, com un transhumant,
remoc les meves cadenes,
les que em ténen lluny de tu
i no em deixen pas córrer
fins al cel de les teves paraules...
obro els cels
per a aixoplugar-me en la teva pau,
la serena pau dels nenúfars
que dormen als teus ulls,
els teus ulls que són el paisatge
dels meus somnis...