Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Panxi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Panxi. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de desembre del 2010

84. Paisatge d'or amb tu


Tinc l’anhèl de recòrrer
les petjades del teu vent,
el so de l’oratge
que bufa el teu nom...
tinc la vida per davant
i te la vull lliurar,
que aquestes mans meves
siguin espills i corones,
flors que facin jardins,
paraules que diguin el teu nom
a les darrers orenetes
que ja han plegat...
vull sentir els teus ulls,
que tot sigui una oda,
una cant ple de formosor,
la tristesa que plegui capbaixa
reconeixent la seva desfeta...
deixa’m anar amb tu,
deixa’m esdevenir el jardiner
que recrei el teu rostre
a cada estel,
a les muntanyes...
vull que les dones de tot el món
restin geloses,
ignorants de la veritat,
que tu ets la joia més petita,
la més formosa que deso
cor endins,
petita lluerna dels ulls de lluna...
t’escric aquestes paraules
amb el cor a la mà,
amb la tendresa que faig servir
com a pluma,
amb l’enyorança que em fa respirar,
amb el record que em fa viure,
amb el meu cor neguitós de pare...

dissabte, 27 de novembre del 2010

78. Tinc un somni

Tinc un somni,
un anhel,
l’esperança
de tornar a veure
els teus ulls...
potser el somni
sia mentida,
un recórrer els viaranys del temps
sense assolir el premi...
tinc un somni,
el deler de sentir
una altra vegada
el so del teu nom,
els batecs del teu cor...

dimarts, 23 de novembre del 2010

74. La meva lluna


Si veig la lluna plena
en els ulls de l'ahir
és, potser, el teu nom
que baixa en silenci
fins al darrer record
que m'evoques...
potser ets tu
enmig del meu cor,
lluna plena,
ulls de lluna,
lluna petita,
riallera,
la meva lluna...

dijous, 18 de novembre del 2010

71. Torno a mirar enrere



Torno a mirar enrere,
hi són els teus ulls,
la llum de l’enyorança,
un mur blanc,
el soroll de les meves mans
que et miren en silenci…
torno a mirar enrere,
hi són els teus ulls…

dimecres, 1 de setembre del 2010

69. Divuit anys d'una petita lluerna


Filla..... encara recordo com si fos ahir quan vas néixer.... i aquest temps se m'ha passat en un obrir i tancar d'ulls....
Quan et vaig tenir per vegada primera entre els meus braços, vaig pensar quin nom podria posar-li a qui havia vingut a omplir la meva vida d'una gran dolçor i amor, és increïble com algú tan petitó pot fer sentir alguna cosa tan gegantesc.


Has vist créixer les lluernes? El seu aspecte no és molt bonic al principi, es van transformant arribant a ésser una creatura bellíssima, que desplega les seves ales amb colors brillants i encara que és molt fràgil, pot volar en direcció al vent....
Avui ets la més bella de les lluernes.....
Recorda sempre que estic molt orgullós de tu, i que t'estimo.....
Estàs creixent i transformant-te en una meravellosa jove....





Les teves qualitats et distingeixen entre tots; no en tinc cap dubte que un jorn els teus talents t'obriran molts camins en la teva vida....
Però és important que, en madurar, no perdis el teu interès en coses molt diverses, que ompliran els teus dies.
Mantingues el teu optimisme, perquè puguis, amb energia sempre renovada, arribar fins al cim....
Mantingues la teva determinació, doncs et donarà l'ímpetu d'aconseguir les metes que desitgis.
No perdis mai el teu entusiasme en tot el que facis!!! doncs t'ajudarà a sentir-te sempre alegre.




Mantingues aquest sentit de l'humor tan peculiar que tens.... doncs t'ajudarà aprendre dels teus errors.
Mantingues la teva confiança en tu mateixa doncs t'ajudarà a arriscar-te sense temors al fracàs.
No perdis la teva sensibilitat, doncs t'ajudarà a comprendre al món i enfrontar amb valentia la injustícia.
Mentre segueixes creixent, al teu propi ritme, cada dia més, recorda sempre que el meu orgull per tu augmenta sense parar i que t'estimo!!

El teu pare


dimarts, 29 de juny del 2010

Darrera els teus ulls


Darrera els teus ulls
s’amaga la mar...
sílfides àurees bressen ton esguard...
jo, com un transhumant,
remoc les meves cadenes,
les que em ténen lluny de tu
i no em deixen pas córrer
fins al cel de les teves paraules...
obro els cels
per a aixoplugar-me en la teva pau,
la serena pau dels nenúfars
que dormen als teus ulls,
els teus ulls que són el paisatge
dels meus somnis...

divendres, 21 de maig del 2010

On els teus ulls


On els teus ulls siguin espills,
on la vida dels pardals
cerqui trobar-te a cada cantonada
dels abismes,
on tu siguis l’esperança perduda
d’aquesta ànima meva,
d’aquests mots aliens
que em fan recordar-te,
que em far dir-li al vent
que sols sóc l’ombra d’un home,
el desig perdut de la nit
que és foscor i passat,
de la nit que és un espai de cards,
de punxes,
de girassols,
de fanals encesos,
de mirades que cerquen la teva mà,
com jo et cerco des del començament
de la història...
on els teus ulls siguin ressons,
sorolls de paraules
que el temps s’endugué
a refer el camí
que he deixat enrere...
on els teus ulls siguin miracle,
esperança,
oblit,
recança,
novament esperança,
la esperança de trobar-te a cada pas,
a cada llibre
que als meus prestatges viuen...
on els teus ulls siguin paraula fresca,
present,
destí...