89. Amagues la nit

Amagues la nit
dels meus ulls,
obres el silernci
amb una llarga cançó
que em parla d'enyorança,
que em diu
que no ets de ningú,
que les teves man amanyaguen
la nit,
la nit que em negues,
el silenci,
la melangia,
aquesta tristesa
que lliga les històries...

88. Un cos esquinçat

Un cos esquinçat,
un arbre corcat,
el verd record
de les pàgines grogues
que s’esmunyen
pas a pas...
oblida que la vida
és un oblit,
un paisatge erm,
el bosc de les paraules
que s’aniran a veure
com fina el Sol...

87. Absències

La meva ànima
no sap d'absències
quan li demanen
per tu...
quan li demanen
per tu
que ets la lluna
que neix
al meu cor,
per tu
que ets la paraula
gloriòsa
del meu passat
més bonic...

86. Com tantes vegades

Com tantes vegades
el silenci és sols la porta
que s'obre per a dir el teu nom,
per a dur-te,
per a beure de la teva memòria...
com tantes vegades
cinsello la teva imatge
amb les mans gastades,
amb la presència inefable
de dos ulls,
de dues ales,
de dues llàgrimes...
com tantes vegades...