Deixa'm dir-te
que camino entre ombres
i entre ombres
oblido el teu pas...
veig la desídia del temps
que s'arrossega entre nosaltres...
un mirall,
un mirall trencat...
tu,
el teu rostre,
la matinada,
les paraules
que són ombres del nostre ahir...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enyorança. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enyorança. Mostrar tots els missatges
dimecres, 28 de juliol del 2010
diumenge, 11 de juliol del 2010
Un estel
Un estel
omplert de silenci
duu a les seves mans
les mans de la meva ànima…
un estel,
un petit estel,
silent,
callat,
adormit…
un estel
omplert d’oblit
duu als meus ulls
la memòria d’aquella
que no puc pas oblidar…
Subscriure's a:
Missatges (Atom)