On els teus ulls

On els teus ulls siguin espills,
on la vida dels pardals
cerqui trobar-te a cada cantonada
dels abismes,
on tu siguis l’esperança perduda
d’aquesta ànima meva,
d’aquests mots aliens
que em fan recordar-te,
que em far dir-li al vent
que sols sóc l’ombra d’un home,
el desig perdut de la nit
que és foscor i passat,
de la nit que és un espai de cards,
de punxes,
de girassols,
de fanals encesos,
de mirades que cerquen la teva mà,
com jo et cerco des del començament
de la història...
on els teus ulls siguin ressons,
sorolls de paraules
que el temps s’endugué
a refer el camí
que he deixat enrere...
on els teus ulls siguin miracle,
esperança,
oblit,
recança,
novament esperança,
la esperança de trobar-te a cada pas,
a cada llibre
que als meus prestatges viuen...
on els teus ulls siguin paraula fresca,
present,
destí...