No diguis a la meva ànima
que l’oblit és un paisatge
antic,
petit,
llunyà...
no diguis als meus ulls
que tot el món
és una imatge blava,
eterna,
diferent...
deixa’m recordar-te
a cada pas...
deixa que aquestes paraules
volin
fins al demà de cada capvespre...
deixa que aquesta cançó trista
sigui el cor del silenci,
la remor d’uns passos
que em segueixen des d’ahir...
2 comentaris:
muy bonitos los versos pasa que yo no se escribir Catalan
un patunet que tal ui fet
Marina
Ho has fet molt bé, l'esforç és el que val
Publica un comentari a l'entrada