Al teu ocàs
s’adormen les esperances
i els oblits...
sé que el teu rostre
és una llunyana música
de Vivaldi,
una serenata nocturna
que canta l’ahir
com a dolça remembrança...
sé que el teu nom
és una espiga madura,
un silenci obert
a l’oberta fusta
dels boscos que no ploro...
sé que la teva ombra
amaga tresors màgics,
records daurats
enarborant el silenci
dels poetes
com a veus adormides
als brocals
d’una absència...