dimarts, 29 de juny de 2010

Darrera els teus ulls


Darrera els teus ulls
s’amaga la mar...
sílfides àurees bressen ton esguard...
jo, com un transhumant,
remoc les meves cadenes,
les que em ténen lluny de tu
i no em deixen pas córrer
fins al cel de les teves paraules...
obro els cels
per a aixoplugar-me en la teva pau,
la serena pau dels nenúfars
que dormen als teus ulls,
els teus ulls que són el paisatge
dels meus somnis...

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

BON DIA: A Valencia, son les 7, 45 del matí.

Avui m´he trobat amb el teu comentari en el meu blog.

Tens unes filles molt maques.Eenhorabona.

Jo, soc mare de tres nois i tinc una neta que en Agost fará cinq anys, que es un tresor.

Una abraçada, Montserrat

J. F. Guíxols ha dit...

La meva petita filla són els ulls del meu cor