Darrera els teus ulls
s’amaga la mar...
sílfides àurees bressen ton esguard...
jo, com un transhumant,
remoc les meves cadenes,
les que em ténen lluny de tu
i no em deixen pas córrer
fins al cel de les teves paraules...
obro els cels
per a aixoplugar-me en la teva pau,
la serena pau dels nenúfars
que dormen als teus ulls,
els teus ulls que són el paisatge
dels meus somnis...
2 comentaris:
BON DIA: A Valencia, son les 7, 45 del matí.
Avui m´he trobat amb el teu comentari en el meu blog.
Tens unes filles molt maques.Eenhorabona.
Jo, soc mare de tres nois i tinc una neta que en Agost fará cinq anys, que es un tresor.
Una abraçada, Montserrat
La meva petita filla són els ulls del meu cor
Publica un comentari a l'entrada