Una flor al teu rostre,
un misteri
que va deixant petjades al meu cor...
una imatge,
un miratge,
una veu de lluerna
que m'acarona les paraules...
tu ets el vent
que em fa companyia,
una papallona petita,
un tornaveu que s'allunya,
la petita diada
que neix al meu cor...
ets tu,
petita,
lluerna,
papallona,
filla d'un home
que torna a riure...
4 comentaris:
BONES TARDES:
ES UNA POESIA A LA TEVA FILLA MOLT FORMOSA.
UFFF!!!. QUAN DE TEMPS FEIA QUE NO PUBLICAVES.
DESITJO DE TOT COR QUE ESTIGUIS BE.
BON CAP DE SETMANA, Montserrat
UNA BONICA POESIA DEDICADA A LA TEVE FILLA.
ENHORABONA, Montserrat
Merci, Montse:
Ara em posaré al dia... ja s'ha acabat la mandra!!!
I merci pels teus dos comentaris a aquesta entrada
Publica un comentari a l'entrada