Perquè després del silenci sempre hi ha dues lluernes que m'hi esperen...
Bona nit Joan:Quan de sentiment i tristor en aquestes linies teves.Ets tan jove.Tens dues lluernes, com tu dius que son tan boniques.Amunt el cor, encare que costi.Una abraçada, Montserrat
Amiga, sense melangia no som res
Publica un comentari a l'entrada
2 comentaris:
Bona nit Joan:
Quan de sentiment i tristor en aquestes linies teves.
Ets tan jove.
Tens dues lluernes, com tu dius que son tan boniques.
Amunt el cor, encare que costi.
Una abraçada, Montserrat
Amiga, sense melangia no som res
Publica un comentari a l'entrada