Jo no em dic com tu em dius,
jo no sóc el mateix,
sóc ombres,
tenebres,
un esperit rebel
que lluita amb la nit,
que perd cada batalla,
que s’afanya en les paraules,
que dibuixa ales i somnis,
que creu en tu,
només en tu...
jo no sóc el que tu veus,
jo no sóc un home,
sóc el desert,
la prada,
la foscor que s’amaga
al fons del pou...
jo no sóc el que apareix
al mirall,
sóc un terratremol d’idees,
lletres que davallen,
el somrís perdut
d’un nigromant...
jo ja no escrit,
ja no ploro,
ja no dic res,
sols sóc l’eternitat
d’una paraula buida,
d’un silenci que cerca altres silencis,
d’una alosa perduda,
d’una torxa ences,
del record que em fa badar
de port en port,
tombant les imatges,
els universos,
l’ahir de la darrera vida...
jo no sóc el mateix,
sóc ombres,
tenebres,
un esperit rebel
que lluita amb la nit,
que perd cada batalla,
que s’afanya en les paraules,
que dibuixa ales i somnis,
que creu en tu,
només en tu...
jo no sóc el que tu veus,
jo no sóc un home,
sóc el desert,
la prada,
la foscor que s’amaga
al fons del pou...
jo no sóc el que apareix
al mirall,
sóc un terratremol d’idees,
lletres que davallen,
el somrís perdut
d’un nigromant...
jo ja no escrit,
ja no ploro,
ja no dic res,
sols sóc l’eternitat
d’una paraula buida,
d’un silenci que cerca altres silencis,
d’una alosa perduda,
d’una torxa ences,
del record que em fa badar
de port en port,
tombant les imatges,
els universos,
l’ahir de la darrera vida...
12 comentaris:
Hola Joan:
Un Poema plé de melangia, que explica patiment i a la vegada lluita.
Desitjo que et milloris animicament.
Reb una abraçada desde Valencia, Montserrat
Vengo a saludarte y a agradecerte tu presencia en Bitácora. Como allí te digo, lamento no poder comentarte, considero un sacrilegio "adivinar" tus versos.
Un beso.
Montserrat:
Tu saps molt bé qué és patit el meu...
Liliana.
Pero en todo caso se agradecerían mucho tus palabras
Hola Joan he anat a www.-pitacoracaminate.blogspot.com i m´ha sortit el perfil d´un altre persona amb un mico.
M´agradaria sapiguer si es aquest el teu blog.
Una abraçada, Montserrat
Bona nit Joan:
Ja son les 22h.
Saps m´agrada el nom de joan.
Pot-ser perque així es deia el meu pare i el meu germá també s´en diu, encare que jo no li hagi posat a cap dels tres fills meus, per no repetir.
Els meus desitjos de tot cor perque siguis una persona feliç.
Ja saps que hi han días que fa sol i altres que plou.
Quan es tanca una porta s´obren dos finestres.
Les teves finestretas plenas de llum son l´Angels i la Panxi.
Tornaré a internar entrar a Pitacora, pero amb surten uns perfils que no son els teus.
Es veu que hi deu a veurer varis blogs.
Reb una abraçada, Montserrat
Joan, vuelvo de mis vacaciones a dejarte un beso enorme y mis mejores augurios de PAZ, AMOR Y FELICIDAD para estas fiestas, augurios que hago extensivos a tus hermosas hijas.
De todo corazón.
Amigo mío, mis palabras siempre estarán a tu lado. Gracias.
Hola Joan
---------
Mira al final t´he trobat en un blog que es diu Palabras al borde del silencio.
T´he posat un comentari.
M´he emocionat molt.
En quan a www.pitacoracaminante.blogspot.com,
no hi ha manera.
Surt un tal Corleone, israeli.
Una abraçada, Montserrat
des que vaig conexier el teu blog fas que la mela vista es delit en veuvre . les boniques poesies que escrius ets un amor petons
Montserrat:
Merci per explicar-me això del nom del teu pare, que és també el del meu pare i del meu fat, el noi del Poble Sec.
Liliana:
Sempre és una bona nova quan llegeixo que has passat per aquest indret, la meva llar virtual. No deixis mai de venir llavors.
Montserrat:
Deixa córrer l'altre bloc. Ja no existeix.
Publica un comentari a l'entrada