diumenge, 14 d’agost del 2011

87. Absències



La meva ànima
no sap d'absències
quan li demanen
per tu...
quan li demanen
per tu
que ets la lluna
que neix
al meu cor,
per tu
que ets la paraula
gloriòsa
del meu passat
més bonic...

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bona nit Poeta, son tan bonics els teus poemes, que Serrat i podria posar musica.
No es pensat en gravar un video i recitarlos?.
Una abraçada, Montserrat

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Merci, amiga, es nota massa que em sents com a amic.