73. Destí

Cerco pau

enmig de tanta basarda...

negocio amb la mort

l'adéu definitiu...

tot sembla res...

mon ànima és un record glaçat,

la por disfressada de vers,

un home que camina sol,

tot sol...

72. La pedra Rosetta

La Pedra Rosetta, és una pedra grisa de granit escrita en 3 tipus d'inscripcions: jeroglífic, egipci demòtic i grec, la qual va ser creada l'any 196 A. de C., i descoberta pels francesos l'any 1799 de la nostra era. Gràcies al grec s'han pogut desxifrar els escrits jeroglífics inserits en aquesta famosa pedra, la qual cosa és un gran sort per als estudiosos. La raó per la qual la Pedra Rosetta va ser escrita amb 3 tipus d'inscripcions, era amb la finalitat de que els sacerdots, els oficials de govern, i els dirigents d'Egipte poguessin llegir el que estava dit. El primer tipus d'inscripció era el jeroglífic, el qual s'usava en documents religiosos importants. El segon tipus era l'egipci demòtic, el qual era el tipus d'escriptura comuna d'Egipte. Finalment el grec, era l'idioma dels dirigents del país en aquella època. Ptolomeu V va ascendir al tron d'Egipte en un període turbulent de la història d'Egipte. És l'any 196 A. de C., en què per restablir la legitimitat del govern i crear un culte reial, els sacerdots de Ptolomeu van dictar una sèrie de decrets, els quals van ser escrits en una sèrie de pedres al llarg de tot Egipte, on la Pedra Rosetta constitueix una còpia dels decrets dictats a la ciutat de Memfis.

Molt més tard, el 15 de juliol de l'any 1799, el capità francès Pierre François Bouchard és qui descobreix la Pedra Rosetta a la ciutat portuària egípcia de Rosetta (avui dia aquesta ciutat es coneix amb el nom de Rashid). Aquest descobriment ho va realitzar mentre es trobava dirigint treballs de construcció per a l'emplaçament d'un fort. Bouchard tot seguit es va adonar de la importància de la pedra, per la qual cosa decideix portar-la a l'Institut de l'Egipte, lloc dedicat a l'estudi de la *egiptología, el qual va ser fundat per Napoleó en 1798. No obstant això, l'any 1803, els francesos van ser derrotats pels anglesos, raó per la qual van haver d'anar-se d'Egipte deixant totes les pertinences de l'institut, la qual cosa va implicar que solament poguessin portar-se còpies escrites de les inscripcions de la Pedra Rosetta.

És així com aquesta llegendària pedra va ser portada al Museu Britànic, lloc on és guardada des de l'any 1802. Durant els anys 1822 a 1824, el francès Jean François Champolion va ser qui va desxifrar els jeroglífics inscrits. Aquest personatge podia llegir tant grec com còptic, sent capaç de traslladar els signes de la llengua egípcia demòtica al copte, podent finalment desxifrar els jeroglífics. La Pedra *Rosetta és un llegat de rellevància universal per al món de l'arqueologia i de la ciència d'avui dia. L'any 2003 els egipcis van exigir la devolució d'aquesta, a través del doctor Zahi Hawass qui és secretari del Consell Suprem d'Antiguitats d'El Cairo, qui va afirmar que aquesta pedra constitueix una icona de la identitat egípcia. El terme Pedra Rosetta, s'aplica avui dia per fer referència a qualsevol cosa que sigui fonamental per a una traducció, o bé a un problema de gran complexitat.

71. Torno a mirar enrere

Torno a mirar enrere,
hi són els teus ulls,
la llum de l’enyorança,
un mur blanc,
el soroll de les meves mans
que et miren en silenci…
torno a mirar enrere,
hi són els teus ulls…

70. Una flor al teu rostre

Una flor al teu rostre,

un misteri

que va deixant petjades al meu cor...

una imatge,

un miratge,

una veu de lluerna

que m'acarona les paraules...

tu ets el vent

que em fa companyia,

una papallona petita,

un tornaveu que s'allunya,

la petita diada

que neix al meu cor...

ets tu,

petita,

lluerna,

papallona,

filla d'un home

que torna a riure...

69. Divuit anys d'una petita lluerna

Filla..... encara recordo com si fos ahir quan vas néixer.... i aquest temps se m'ha passat en un obrir i tancar d'ulls....
Quan et vaig tenir per vegada primera entre els meus braços, vaig pensar quin nom podria posar-li a qui havia vingut a omplir la meva vida d'una gran dolçor i amor, és increïble com algú tan petitó pot fer sentir alguna cosa tan gegantesc.

Has vist créixer les lluernes? El seu aspecte no és molt bonic al principi, es van transformant arribant a ésser una creatura bellíssima, que desplega les seves ales amb colors brillants i encara que és molt fràgil, pot volar en direcció al vent....
Avui ets la més bella de les lluernes.....
Recorda sempre que estic molt orgullós de tu, i que t'estimo.....
Estàs creixent i transformant-te en una meravellosa jove....

Les teves qualitats et distingeixen entre tots; no en tinc cap dubte que un jorn els teus talents t'obriran molts camins en la teva vida....
Però és important que, en madurar, no perdis el teu interès en coses molt diverses, que ompliran els teus dies.
Mantingues el teu optimisme, perquè puguis, amb energia sempre renovada, arribar fins al cim....
Mantingues la teva determinació, doncs et donarà l'ímpetu d'aconseguir les metes que desitgis.
No perdis mai el teu entusiasme en tot el que facis!!! doncs t'ajudarà a sentir-te sempre alegre.

Mantingues aquest sentit de l'humor tan peculiar que tens.... doncs t'ajudarà aprendre dels teus errors.
Mantingues la teva confiança en tu mateixa doncs t'ajudarà a arriscar-te sense temors al fracàs.
No perdis la teva sensibilitat, doncs t'ajudarà a comprendre al món i enfrontar amb valentia la injustícia.
Mentre segueixes creixent, al teu propi ritme, cada dia més, recorda sempre que el meu orgull per tu augmenta sense parar i que t'estimo!!

El teu pare

68. La història darrera la cançó La la la

Tot comença a Galícia, a l'hivern 1967-68. El duet havia anat a complir un contracte en una sala de festes a Orense, i el dia que havien de tornar a Madrid, va caure una nevada antològica. Si no hagués nevat aquell diumenge, no hauria existit el "La La La", perquè la sort va fer que després de jugar a les cartes amb alguns dels músics a l'hotel per passar l'estona, decidissin anar a assajar i provar de fer alguna cosa amb la guitarra, alguna cançó nova, com acostumaven. Ramón toca, i Manolo comença a taral·lejar alguna cosa, surten una melodia i unes harmonies interessants, i alguna cosa comença a prendre forma. La tornada queda decidida, i a Ramón li agrada que es quedi de leit motiv "La La La".En tornar a Espanya, els ve a esperar el seu mànager de llavors, José Mª Lasso de la Vega, i els explicacompta que haurien d'intentar fer una cançó per presentar a la preselecció que feia TVE per elegir una cançó que representés Espanya en Eurovisió. Bo, fantàstic, tenim algunes idees, li van dir. Van quedar a trobar-se a Barcelona, on el Duet actuava en un local del carrer Sarriá, per escoltar la cançó.Lasso de la Vega, que cal dir que també era mànager de Joan Manuel Serrat (Ramón, amic del "Nano", s'ho havia recomanat i presentat feia alguns anys), apareix allà una nit amb Serrat, i abans de sortir a actuar, al camerino, demana a Manolo i a Ramón, que els ensenyin la cançó que parlaven i que havien iniciat en Orense. El Duet la canta, i li agrada a Joan Manuel i sens dubte a José Mª Lasso.Lasso de la Vega, home pràctic i molt intel·ligent, matava així dos ocells d'un tret: un dels seus artistes feia la cançó, i l'altre la cantava. Llavors sorgeix: bo I la lletra? No té encara. Lasso diu "Tengo una idea: Vosaltres feu la música, i que sigui "el Nano" que faci la lletra, la canti, i la presentem així a Televisió".Així van quedar les coses. Faltarien probablement algunes setmanes perquè acabés el termini de presentació de la cançó a TVE, i hi havia temps. Bé, doncs no tant. Arriba la setmana de presentar la cançó, Joan Manuel no havia fet la lletra, arriba el dia abans, i tampoc. Manolo i Ramón, que no volen perdre aquesta oportunitat, comencen a treballar molt de pressa, i Manolo acaba una lletra que pensa serà provisional: "Jo canto al matí... que veu la meva joventut... ". Es van dir: "La presentarem i si TVE l'elegeix, ningú no s'oposarà que Joan Manuel canviï el que vulgui de la lletra o faci una de nova".El jurat que havia d'elegir la cançó que representarà Espanya, presidit pel Sr. Arthur Kaps, és unànime, i vota la cançó La La La com a pròxima representant d'Espanya. Quan Lasso diu a TVE que Joan Manuel estaria disposat a cantar-la en Eurovisió, la cosa és clara. Manolo i Ramón es feliciten, en espera de que Joan Manuel decideixi el que vol fer amb la lletra.Però malgrat que ho intenta, la lletra en castellà se li resisteix a Joan Manuel, i fa, en canvi, un text en català del qual ha quedat molt satisfet.Arthur Kaps ha aconseguit, gràcies a seu bo fer que l'arranjamentreparació de la cançó ho faci un bon amic seu, Bert Kaempfert, genial autor de la música de "Strangers in the night" de Frank Sinatra. Les coses comencen a sortir realment bé, això marxa.Zafiro decideix anar a gravar Itàlia, a Milà, on ha gravat JMS últimament, i allà van tots: gent de la companyia de discs, Juan Manuel Serrat, José Mª Lasso, Juan Carlos Calderón que dirigirà l'enregistrament, i Manolo i Ramón són convidats també. Es grava el "La La La" en català i castellà. Tot el món és feliç, i molt animat, perquè anirem a Eurovisió amb algun que un altre as a la màniga. Un cantant extraordinari i de gran èxit, una cançó moderna i fàcil, un arranjamentreparació excepcional... tot està preparat per a l'èxit.Ramón recorda que aquest dia havia anat a menjar a la seva casa José Mª Lasso "li agradava la sopa d'olla que feia la meva mare", abans d'anar-se'n a la tarda a París per anar a veure JMS que estava promocionant allà la cançó. Estaven veient el Telenotícies, i la bomba salta. Juan Manuel Serrat ha fet saber que no anirà a Eurovisió si no és cantant el "La La La" en català. Evidentment, l'estatal TVE no se n'anava a achantar. En un comunicat oficial, el locutor, desqualifica el cantant.Encara que TVE s'esquinça les vestidures oficialment, ha de seguir endavant; falten pocs dies i algú ha de cantar el "La La La". Es remenen diversos noms, i fins i tot el director de TVE en aquell moment, Juan José Rosón, cridatruca Manolo i Ramón i els prevé perquè estiguin preparats, perquè podrien ser cridats a cantar la cançó a Londres. Però la companyia Zafiro, que ja ha fet grans inversions, lluita, i proposa una altra artista de la seva mateixa companyia, Massiel, la qual es troba a Mèxic actuant. Es posen en contacte amb ella, i arreglen tot ràpidament. Massiel ve a Espanya tot seguit, escolta la cançó, l'aprèn, s'adapta l'arranjamentreparació de Bert Kaempfert al seu to de veu, i es grava en els Estudis Kirios de Madrid. Manolo i Ramón estan allà, així com el mestre Ibarbia que dirigeix l'orquestra. Tot queda bé, i ja res mes resta anar a Londres.El dia del Festival, Massiel surt a cantar posant tota la seva ànima, i rep un aplaudiment apoteòsic, el millor mai a un representant espanyol. Després arriben les votacions, i per primera vegada, i a la meca del pop mundial, guanyen Massiel comcom a cantant i Manuel de la Calva i Ramón Arcusa com autors de seu "La La La" el trofeu preat que havia estat inabastable fins llavors per als representants espanyols.

67. Una conspiració de paper

A Una conspiració de paper, Benjamin Weaver s' enfronta a un crim relacionat amb la mort del seu pare, un especulador que es movia com a peix dins l'aigua a la Borsa de Londres. Per a trobar respostes el protagonista haurà d'escorcollar al seu passat i contactar amb parents llunyans que li reclamen el seu distanciament de la fe jueva. A poc a poc, en Weaver descobreix una perillosa xarxa d'especuladors formada per homes poderosos del món de las finances. David Liss elabora amb qualitat una complicada trama, una exitosa barreja de novel.la històrica i de suspense.

66. Pirque

Pirque en llengua mapunxe vol dir home de la terra. S’ubica a 20 km. de Santiago de Xile, a la vora del riu Maipo, el qual neix dels contraforts muntanyencs i té una temperatura anual de 14º C. S’hi poden trobar centres de recreació, atractius arquitectònics com l'església La Puntilla, la parròquia del Santíssim Sagrament de Pirque i El Crist Negre. També és possible visitar els vinyers més prestigiosos del país, centres artesanals i curses de rodeo.

Els atractius turístics naturals que posseeix Pirque són variats i estan inserits en un entorn tranquil, entre els quals destaca la Reserva Nacional Riu Clarillo on és possible apreciar el bosc nadiu de la serralada central. Compte amb àrees de picnic, quinxos per a rostits i pous naturals per a banys termals. Està obert tots els dies. Destaca l'Escola Agroecológica, localitzada a 2 km del centre de Pirque, en Avinguda Virginia Subercaseaux. L'establiment oferix visites guiades per les instal•lacions i és possible adquirir diversos productes.

65. Els ulls de ma noia

Són els meus ulls

els ulls de ma noia,

l'estel que fa el meu cor

es mogui

pels indrets de l'enyorança...

són els ulls

de la joia,

la meva joia,

la joia del meu pas

triganer,

vacil.lant,

mandrós...

són els ulls de ma noia...

64. És tot

És tot,

res més,

un home sense destí,

les nafres

que oloren assossec...

sóc jo,

un ànima lleugera,

les paraules marcides

del vespre que s'acomiada

plorant

de la història...

és tot,

res més...