dilluns, 6 de desembre de 2010

83. Tots plegats a la nit


Hi havem molts, molts la veritat, que caminem per la vida amb la soledat com a única companya, gairebé convençuts que l'espècie humana va fins al precipici. Dic gairebé convençuts perquè hi ha algunes excepcions. Una d'elles es pot sentir des del cor a travès de les ones radials d'un programa que no té igual. Es diu "Tots plegats a la nit" i s'emet per la Ràdio Agricultura de Santiago de Xile.

És un d'aquests tresors que s'amaguen més enllà dels economistes i "entesos" de la comunicació. Es pot escoltat de dilluns a diventres entre dos quarts d'onze de la nit fins a la mitja-nit.

Personalment em fa sentir que no estic sol en aquest món. Hi trobo amistats, poesia, gent sensible de tota mena d'edat, tots barrejats però units per les coses que són de debò importants. En fi, és una d'aquelles joies que de tant en tant ens fan sentir vius.

La seva hoste és la senyoreta Gladys Barriga, un ésser humà de debò, una xilena trempada, maca i d'una sensibilitat única, que és molt estranya de trobar en aquestes contrades del sud del món.

4 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bon dia Joan:

La radio acompanya molt, sobretot quan no es por dormir.
I si es una emisora com la que tu escoltes encare més.

Veus jo no puc, perque desseguida m´adormo, no he patit ma d´insomni.
Sempre tinc molta son.

Una abraçada, Montserrat

De cenizas ha dit...

La radio, a la nit, és una veu de llum que esvaeix la solitud.

petons.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Montserrat:
Sí, és un programna que val la pena escoltar

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

De Cendres:
Sí, la ràdio fa companyia a tots els que som ens solitaris