dimarts, 23 d’agost del 2011

89. Amagues la nit



Amagues la nit
dels meus ulls,
obres el silernci
amb una llarga cançó
que em parla d'enyorança,
que em diu
que no ets de ningú,
que les teves man amanyaguen
la nit,
la nit que em negues,
el silenci,
la melangia,
aquesta tristesa
que lliga les històries...

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Joan:
Bonic Poema, que expresa sentiments.
Una abraçada, Montserrat

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Merci, trobava a faltar les teves paraules