dimarts, 16 d’agost del 2011

88. Un cos esquinçat




Un cos esquinçat,
un arbre corcat,
el verd record
de les pàgines grogues
que s’esmunyen
pas a pas...
oblida que la vida
és un oblit,
un paisatge erm,
el bosc de les paraules
que s’aniran a veure
com fina el Sol...

4 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

¿ Que teniu en fons del vostre cor treuieu una creativitat meravellosa
feta Poesia?.
Seran els teus angels(filles) qui et donen aquesta inspiració
Enhorabona Joan o Leonel.
Enhorabona a tots dos.
Una abraçada, Montserrat

Joan B. Fort Olivella ha dit...

Sí, la vida té moments molt durs i passos molt complicats, probes que amb els ulls de la poesia i d'unes filles tan precioses com téns vas superant i fent camí per aquest país tan llarg i bonic on vius i on algun dia penso venir.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Montserrat:
Crec que tens quelcom de raó: les meves lluernes sempre són un motiu d'inspiració, petites muses meves.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Joan:
Bernvingut a las meva llar virtual. Agraseixo les teves paraules. Una abraçada des de Xile.