divendres, 12 d’agost del 2011

86. Com tantes vegades


Com tantes vegades
el silenci és sols la porta
que s'obre per a dir el teu nom,
per a dur-te,
per a beure de la teva memòria...
com tantes vegades
cinsello la teva imatge
amb les mans gastades,
amb la presència inefable
de dos ulls,
de dues ales,
de dues llàgrimes...
com tantes vegades...

4 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bona nit:
Bonica poesía dedicada a la teva meravellosa filla Angels.
Petons, Montserrat

Liliana G. ha dit...

Hola Joan:

Conservo en mi memoria la delicada exquisitez de tus poemas en castellano, por eso sé que el silencio es una puerta que también se abre para dejar que la nostalgia de la ausencia acune la esperanza del reencuentro.

Bienvenido.

Un beso.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Montserrat:
Saps ben bé que les meves filletes són guardó que m'ha lliurat Déu. No puc pas sinó fer volar les paraules quan penso en elles.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Liliana:
Les teves paraules recolzen elsd meus versos. Sols em resta agraïr-t'ho.