Allibera el meu cor,
els meus rius,
els efluvis
dels que beuran els mots,
paisatges grocs,
presències llunyanes,
distants...
obre la gàbia
dels meus ocells,
deixa que els ulls
de l’ahir
caiguin al meu cor
com una tempesta,
com una pluja de silencis,
com un allau de paraules
que alliberin el meu cor...
4 comentaris:
que preciosidad "libera mi corazón" yo halo y leo el Catalan pro no se escribir sin faltas y poreso no lo escribo ...precioso poema ...yo te espero en mis "Espigas del alma"
un abrazo
Marina
Sublime Leonel. Extraordinario.
Una entrada estupenda después de tanto tiempo.
Gracias por estar aquí una vez más después de tanto tiempo.
Un abrazo.
Otro para tus luciérnagas.
Marina-Emer:
Novament merci per tot
Tecla:
El temps és el millor conseller
Publica un comentari a l'entrada