M'empaites,
m'ulles,
ets el botxí
que no em deixa en pau...
en pau?
en guerra!
en guerra amb la por
d'haver de recordar-te...
i com ho faig
per a oblidar-te?
m'empaites,
ho sé...
m'ulles,
m'ofegues
amb les paraules plenes de verí
que em fas dir...
m'empaites,
ho sé...
10 comentaris:
Un gran poema para reflexionar. Besos, cuidate.
Un altre vers ple de sentiment. Millor dit: Un sentiment fet vers.
Preciòs
UNS ULLS QUE SON TANT BONICS.
UNS ULLS QUE T´EN INSPIRAT AQUESTA MERAVELLOSA POESIA.
ACI SON LES 12 DEL MIGDIA DE DILLUNS.
QUE TINGUIS UN BON DIA, Montserrat
un poema acambio de un deseo de hadas besitos gaviota
Buenas tardes,
he visto tu visita en mi blog,
gracias,
ahora estoy de visita por el tuya, un placer.
El placer ha sido mío... la verdad es que echaba en falta tus visitas en mi blog
Gaviota:
Si no fuera por los deseos...
Poetiza:
Gracias por haber entendido
Montserrat Sala:
Les teves paraules escaients em fan pensar que els versos ens agermanen
Montserrat Llagostera:
Per a tu també un bon jorn
Publica un comentari a l'entrada