Una dona trista,
la tristesa profunda
del silenci...
al seu esguard
hi ha una llàgrima,
tristesa d’un moment,
eternitat que agonitza,
paraula blanca
que cau a la buidor...
una dona trista,
la tristesa que vessa rius,
la tristesa que anega oblits,
la tristesa trista
de la meva tristesa
trista com el meu ahir...
la tristesa profunda
del silenci...
al seu esguard
hi ha una llàgrima,
tristesa d’un moment,
eternitat que agonitza,
paraula blanca
que cau a la buidor...
una dona trista,
la tristesa que vessa rius,
la tristesa que anega oblits,
la tristesa trista
de la meva tristesa
trista com el meu ahir...
2 comentaris:
LA TRISTESA DAMA, QUE ACOMAPNYA, LES ANYORANCES, MUSA DELS POETAS AMB MELANGIA.
ET SALUDO CORDIALMENT, montserrat
Merci, ha se m'acaben els mots per a agrair-te...
Publica un comentari a l'entrada