Navega la mar,
navegant...
vigila les hores,
zentinela...
l’horitzó t’espera
més enllà de les paraules,
més enllà de les esperances
que t’han portat
a les antipodes dels somnis...
tot jau dintre teu,
el vent t’arrossega,
la lluna és l’espill
de les teves mirades,
de l’antic gest
que s’enfonsa a la mar...
vigila les hores,
zentinela...
obre els ulls,
obre les ales,
vola com una ploma ferida,
com un abriüll sense punxes
que segueix els teus passos
com el pelegrí que cerca a Déu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada