Després del silenci: 62. Calla

dimarts, 20 de juliol del 2010

62. Calla

Calla,

no diguis res,

deixa que la remor

del silenci

ens digui

les coses que s'han de dir...

paraules,

paraules eixutes,

frases que moriran

com mor

aquest tedi meu

que omple les nits i els records

amb la pluja argentada

del meu silenci...

calla,

no diguis res...

20 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...: MOLT DE SENTIMENT!

BONICA POESIA,

ET SALUDO CORDIALMENT, Montserrat; 20 de juliol del 2010, a les 13:27
Joan Figueres i Guíxols ha dit...: Gràcies Montserrat; 20 de juliol del 2010, a les 13:57
deomises ha dit...: Gràcies pel teu comentari, que m'ha dut fins aquí. Una grata sorpresa llegir (almenys aquest primer poema que trobo) paraules belles carregades de tant de sentiment.

El que no entenc, però: Per què bocabadat en llegir Inconsciència?

d; 20 de juliol del 2010, a les 14:14
Joan Figueres i Guíxols ha dit...: Home, bocabadat per la qualitat del teu bloc; 20 de juliol del 2010, a les 14:17
Carmen Conde Sedemiuqse ha dit...: Hola, escuchar el silencio es muy saludable.

Besos y amor
je

PD

dime: ¿por qué está todo en otro idioma?; 20 de juliol del 2010, a les 14:38
Joan Figueres i Guíxols ha dit...: Es catalán el idioma original en el eque suelo escribir mis versos; 20 de juliol del 2010, a les 14:44
Pame Recetas ha dit...: A veces me cuesta entender todo lo que escribes, pero el fondo es hermoso y la poesía se entiende en cualquier lengua. Un abrazo y gracias; 20 de juliol del 2010, a les 16:11
rosana ha dit...: de vegades el silenci és el millor poema, molt bonic el teu escrit; 21 de juliol del 2010, a les 11:41
Joan Figueres i Guíxols ha dit...: Pamela, esta es la idea; 21 de juliol del 2010, a les 12:15
Joan Figueres i Guíxols ha dit...: Rosana:
Sembla que estem d'acord; 21 de juliol del 2010, a les 12:15
Belkis ha dit...: A veces el silencio es más elocuente que las palabras. Si no hay algo constructivo que decir, mejor no decir nada.
Sentidos versos.
Un abrazo J.F.; 21 de juliol del 2010, a les 12:47
Belkis ha dit...: Hermosas chicas en el lateral. Supongo que son tus niñas. Muy bellas!!!!; 21 de juliol del 2010, a les 12:50
Joan Figueres i Guíxols ha dit...: Belkis:
Gracias por tus palabras sobre mis versos.; 21 de juliol del 2010, a les 13:14
Joan Figueres i Guíxols ha dit...: Belkis:
Sí, son mis amadas y hermosas hijas; 21 de juliol del 2010, a les 13:14
lichazul ha dit...: leonel

hacía rato que no volvía por tu espacio
que por cierto me alegro que siga tan bello

como Pamela.... también me cuesta entender todo el trabajo, no veo la incomodidad de dejarlos en español
total es tu lengua materna jajaja

un abrazo de paz; 24 de juliol del 2010, a les 17:51
Montserrat Sala ha dit...: Un vers preciós. Des de Xile i esccribint en català, ja te mèrit.
Felicitacions per les dues coses.; 25 de juliol del 2010, a les 14:24
Joan Figueres i Guíxols ha dit...: Elisa:
Escric en catalá ér convicció, res més, a part del fet que modestament contribueixo a donar a conéixer la meva llengua a la resta del món; 26 de juliol del 2010, a les 9:52
Joan Figueres i Guíxols ha dit...: Merci, Montserrat:
Les teves paraules m'afalaguen; 26 de juliol del 2010, a les 9:53
MTeresa ha dit...: Hermosos versos
y profundo sentimiento.
Me gusta; 26 de juliol del 2010, a les 13:08
Joan Figueres i Guíxols ha dit...: M. Teresa:
Merci per les teves paraules; 26 de juliol del 2010, a les 18:34

Publica un comentari a l'entrada