Perquè després del silenci sempre hi ha dues lluernes que m'hi esperen...
Caminar es sense dubte una necessitat per entendre els nostres desenganys si es que els poder catalogar com a tal.Sembla que sempre tornin a sorgir les ombres del nostre passat.Una abraçada
BON DIA:Aci a Valencia, son les 8 del matí.Estic llegint el teu Poema ple d´Anyorança i Sentiment.Desitjo que tinguis un bon día i siguis feliç.Una abraçada, Montserrat
Jan:Sí, tens raó, les ombres són sempre presents en nosaltres
Montserrat:Sobretot avui em cal que tinguis raó
"les paraules que són ombres del nostre ahir"Estas palabras me recuerdan algo y me hacen pensar y me llevan a otras sombras.Un abrazo
Aminuscula:Merci
Publica un comentari a l'entrada
6 comentaris:
Caminar es sense dubte una necessitat per entendre els nostres desenganys si es que els poder catalogar com a tal.
Sembla que sempre tornin a sorgir les ombres del nostre passat.
Una abraçada
BON DIA:
Aci a Valencia, son les 8 del matí.
Estic llegint el teu Poema ple d´Anyorança i Sentiment.
Desitjo que tinguis un bon día i siguis feliç.
Una abraçada, Montserrat
Jan:
Sí, tens raó, les ombres són sempre presents en nosaltres
Montserrat:
Sobretot avui em cal que tinguis raó
"les paraules que són ombres del nostre ahir"
Estas palabras me recuerdan algo y me hacen pensar y me llevan a otras sombras.
Un abrazo
Aminuscula:
Merci
Publica un comentari a l'entrada