T´he llegit amb les teves lletres parlant de mi, que sóc una vergonya, de debó i que no sápiga res el Maragall. De veritat que sóc catalana i sóc del Barça de la meva sang. I només que volem que guanyi Espanya perqué em fa grácia.
Noemí: Primer ser catalá, res més... Espanya és la meva antítesi, i no em fa cap grácia...
Una altra cosa: jo no he dit que siguis una vergonya, alv ergonyosa és la teva actitut. Jo visc a Xile i em sembla que tu ets d'aquells catalans que arriben per aqui i es tradueixen el seu nom al castellá... Aquests són catalans o espanyols? Et sona el mot "botifler"?
8 comentaris:
Poesia i fotografía, componen aquest bonica i melancolica entrada.
Bona nit i bona hora, Montserrat
Una concepció d'allò que jo hi volia dir
Bona nit,
Veig que ets catalá. On vius? Doncs, jo sóc catalana des del meu naixement.
Moltes abraçades.
Bona nit. Visc a Xile, i el meu cor parla català
El mar, esa belleza fresca envuelta en energía, que tan sólo con mirarlo, nos acaricia los ojos.
Un saludo.
T´he llegit amb les teves lletres parlant de mi, que sóc una vergonya, de debó i que no sápiga res el Maragall. De veritat que sóc catalana i sóc del Barça de la meva sang. I només que volem que guanyi Espanya perqué em fa grácia.
Abraçades ben fortes.
Noemí:
Primer ser catalá, res més... Espanya és la meva antítesi, i no em fa cap grácia...
Una altra cosa: jo no he dit que siguis una vergonya, alv ergonyosa és la teva actitut. Jo visc a Xile i em sembla que tu ets d'aquells catalans que arriben per aqui i es tradueixen el seu nom al castellá... Aquests són catalans o espanyols? Et sona el mot "botifler"?
María:
El mar es la constancia permanente
Publica un comentari a l'entrada