Em fa por la soledat
que arriba amb els anys,
el silenci que arriba
cada jorn,
cada hora,
els records que seran la rutina
d'una vida que s'apaga
a poc a poc,
fins que els meus ulls tan sols siguin
una vitrina que es clou,
dues ales mortes,
la foscor,
la callada pau
d'un nou estatge,
l'etern,
el definitiu...
16 comentaris:
Ai les pors, les pors.
De vegades comencem a pensar coses que encare son molt llunyanes i les pors no ens deixen viurer el present i guadir de les petites coses.
De vegades hi soletat en companyia.
de vegades la soletat es buscada,.
El meu fill mes joce que te 27 anys, de vegades amb diu aixó-Mare amb fa por la soletat.
La poesía es molt bonica, expresa mot bé els sentiments.
Les teves filles, ja vuerás com no et deixarán mai sol.Ets tan jove encare...
Vinga ánims!!!.
Pensar que jo tinc 17 anys més que tu i encare amb sento jove.
Una abraçada, Montserrat
M´agraden molt les poesíes teves. Fins un altre!.
Paso a saludar y leerte, bellas tus letras, te dejo un beso, cuidate.
la soledad es el reflejo en un cristal del alma rebosar de silencio besitos gaviota
Montserrat:
La por potser és una constant.
Et trobo la raó.
Noemí:
A mi també em plau la teva visita
Gracias Poetiza por tus palabras
Gaviota:
Hermosas palabras me dedicas. Gracias miles.
me gusto, la verdad que me gusto!!!
Abrazo amigo
Hi ha soletats buscades, soletats compartides, soletats inútils, i la pitjor soletat es la que es viu entre mitg de multituts. Salutacions.
tan de bó puguerem arribar a la soledat final com si caiguerem dormint lentament
Agustín:
Es bueno verte de nuevo por estos lares
Montserrat:
Has endevinat el context del poema
Rosana:
Aquesta és la idea
silencio en la soledad...nada escucha..solo el eco vacio de un alma que vaga en las sombras.
un abrazo
Blue
Blue:
El teu comentari és més poétic fins i tot que el meu poema.
Em fas sentir petit.
Publica un comentari a l'entrada