Llàgrimes que cauen,
plomes que volen,
versos trists
de tristesa absoluta...
paraules,
mínimes paraules,
frases que deiem
sense pensar...
paraules,
paraules...
plomes que volen,
versos trists
de tristesa absoluta...
paraules,
mínimes paraules,
frases que deiem
sense pensar...
paraules,
paraules...
8 comentaris:
PARAULES QUE S´EMPORTE EL VENT....
ENHORABONA JOAN, Montserrat
Benvolgut amic,
En primer lloc et vull agraïr les teves paraules al meu blog. No coneixia el teu i m'en alegro de descobrir-lo. No puc fer-me seguidora perquè avui el sistema no m'ho permet, però insistirè.
Tambè accepto la teva critica al respecte de que no escric en català.
Fa pocs dies que vàrem fer-me una entrevista per ràdio (està penjada al blog) i vaig explicar el motiu d'escriure en castellà.
Els meus primers posts eren en català i daixò fa 6 mesos, pero no rebia comentaris ni missatges i molt poques visites, per això llavors vaig fer la prova d'escriure en castellà i aquí es van disparar les visites i els comentaris,.
Sincerament com que poenso en català, m'agradaria expressar-me amb la meva llengua, la qual alhora, m'explico millor, pero això no m'hauria permés rebre tants premis com he rebut degut a la gran quantitat d'amics que hem segueixen a la xarxa.
M'arada la teva poesia i intentare seguir-te a partir d'ara i sempre... en català!
Una abraçada.
sembla que escrius com la pluja que c cotet cotet
Montserrat:
Gràcies per les teves paraules, ma fidel amiga
Maria Rosa:
El català és la llengua més maca arreu del món.... t'ho diu un castellanoparlant
Anònim:
No t'entenc massa, excusa'm!!!
bé al llegir aquest poema les paraules m'han semblat com la pluja que cau poquet a poquet
molt dolç!
Rosana:
És exactament la imatge que volia transmetre. Merci per comprendre-la.
Publica un comentari a l'entrada