Sol estic amb la nit,
la companya...
les aus volen de les meves mans,
una ombra,
un silenci,
un espai buit
omplen la meva enyorança...
sol estic amb la nit,
amb la pena d'estar viu,
d'esdevenir la malenconia,
el darrer estatge
de la memòria que no em deixa...
sol estic amb la nit,
amb la nit,
amb els teus records,
amb les plomes d'argent
que acaronen les meves llàgrimes...
8 comentaris:
BONA NIT:
hE POSAT ELS BLOGS QUE SEGUEIXO A MA DRETA I AIXI LA GENT QUAN ENTREN EN EL MEU VEUEN LES ACTUALIZACIONS DELS ALTRES BLOGS QUE JO SEGUEIXO I PODEN ENTRAR PUNXAN EL CUADRET I AIXIS ELS VAN CONEIXEN.
A VUERER SI FEN UNA BLOGOSFERA PLENA DE GERMANOR I ARMONIA.
UNA ABRAÇADA, Montserrat
UNA ABRÇADA, MONTSERRAT
Hermosa imagen. Bellas tus letras. Besos, cuidate.
la noche atrapa esa melancolia que no es egoista y nos acoge besitos gaviota
La nit es el moment ideal per escriure
poemes melangiosos y romàntics.
No es d'extranyar que et surtin tan bells. Salutacions.
Montserrat Llagostera:
Aniré al teu bloc a veur com t'han quedat els canvis
Poetiza:
Un cop més merci pels teus mots tan encoratjadors
Gaviota:
Sí, la nit ena engalza i ens envolta de melangia
Montserrat Sala:
La nit és el millor moment del jorn. Especialment pera escriure
Publica un comentari a l'entrada