Mes ales se les endu el vent,
passa un núvol,
un gira-sol,
l’eterno recitar d’un poeta…
mes ales són d’aire,
són de gebre,
són esperança petita
d’un destí incert…
mes ales se les endu el vent…
em pesa aquesta desídia
de saber-me lliure i presoner
de la meva llibertat…
enyoro la meva gàbia,
la presó que neix a les teves mans,
a la pregona pau del teu cor…
mes ales se les endu el vent…
4 comentaris:
Molt bonica la Poesia.
El meu marit está mirant el futbol.
Ha marcat Espnya.
Jo estic a l´Ordenador escribint i llegin els blogs
Aci son les 22,10 h.
Bona nit
Merci, ja se m'esgoten els mots per agrair-te la bona disposició que manifestes vers els meus textos
Alas que vuelan en libertad, hacia ningún lado, hacia todas las partes, hacia la libertad...
Mil gracias por tu visita a mi blog.
Me quedo ojeando los demás posts.
Un saludo.
Gracias, María. Por cierto, tienes un hermoso nombre, tanto que lo compartes xcon mis dos luciérnagas: María de los Ángeles y María Francisca
Publica un comentari a l'entrada