diumenge, 11 de juliol del 2010

Amb mi hi és


Amb mi hi és…
un soroll,
tan sols una remor,
una lletania,
paraules que volen
com a aus cegues
cercant d’altres ales…

8 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

HOLA DE NOU. AQUESTES MANS OBERTES, QUE DESPRENEN LES SEVES ENERGIES.

REALMENT ES SUBLIM.

SAPS QUE ESCRIUS AMB UN CATALÁ MOLT PERFECTA?

Fins ara, Montserrat

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Merci, la meva manera d'escriure parla del meu amor i respecte per la llengua que estimo

✿||Noemí||✿ ha dit...

Hola maco,

Ara he llegit el teu comentari aqui que m´has escrit. Pel que dius que sóc una vergonya per la meva actitud, t´ho demano un favor que em tindries que respetar al meu blog, escric en castellá pels meus amics sords d´arreu de tota Espanya que no entenden el catalá. I també tindries que respetar un respet per ser el catalá i que vius a Xile. A xile et poden entendre? Si no t´entenc gaire bé, m´ho dius, com ja saps que sóc una dona sorda.


Es rep una forta abraçada ben forta.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Noemí:
Repeteixo, si fos per gent com tu el catalá hauria de despareixer...
em fas recordar alló de "Una, grande i libre".
Et sona? En Franco volia el mateix que tu. Has sentit el "Campanades a morts" d'en Llach? És un gran cantant catalá.
A mi no m'interessa que els espanyols m'entenguin, m'interessa ser un aport a la meva llengua... res més, espanyoleta...

✿||Noemí||✿ ha dit...

Doncs, no em sona gens d´aquest cantant catalá. T´entenc perfectament que estás molt enamorat del catalá i del teu cor. Jo des de la meva infantesa no sabia res el castellá.

Montserrat Sala ha dit...

M'has donat una agradable sorpresa, en visitar el meu bloc. Gracies, jó també seguiré llegint aquestes delicades poesies que publiques.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Noemí,jo ho deixo córrer, m'estimo el català per damunt de tot.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Senyora Montserrat Sala:

Sigui benvinguda al meu espai poètic