dissabte, 17 de juliol de 2010

Despert


Despert
miro passar les hores,
els jorns,
la rutina silenciosa
de ma vida...
despert
aixeco l'esguard,
una imatge,
l'idili de les paraules
que em recorden
que sóc l'ombra
del que vaig ésser,
un esguard,
dos ulls,
les lluernes
que nien al meu costat...
despert,
calladament,
el record
que sojorna dintre meu...

12 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Les tevas lluernes, no son solsament records, sino que son de carn i ossos.

Els teus estelets, les teves preciosas filles son reals.

Una abraçada, Montserrat

J. F. Guíxols ha dit...

Montserrat:
Sí que ho són, imatge i somni, alhora...

Maria Rosa ha dit...

Preciosa poesia dedicada a dues preciositats que de ben segur es mereixen aquests sentiments tant especialment escrits,.
Una abraçada.

J. F. Guíxols ha dit...

Merci Maria Rosa:
Tradueixes molt be els sentiments que nien al meu cor

De cenizas ha dit...

Ahir, avui, demà... tenen un punt de confluència (dos en el teu cas) :)

una abraçada

J. F. Guíxols ha dit...

De cendres:
Merci per passar-te...
i merci, a més, pel teu comentari

rosana ha dit...

Donen molta tranquil.litat les teues paraules, el millor per a mi és ser capaços de mirar desperts com flueixen les rutines de la vida. Molt bonica la imatge del riu

Poetiza ha dit...

Que interesante lo que compartes, algo de lo leido no sabia, fue un placer haber estado aqui amigo, besos, cuidate.

J. F. Guíxols ha dit...

Rosana:
Qui agraeix sóc jo, torna a visitar aquesta llar virtual

J. F. Guíxols ha dit...

Poetiza:
Merci. Les teves paraules sempre són benvingudes

Belkis ha dit...

Vale la pena despertar, cuando nos sentimos aletargados y como una especie de sombra de lo que fuimos y no somos. El hoy también puede ser maravilloso. De nosotros depende en muchas ocasiones.
Sensibilidad y ternura demuestran tus versos.
Un saludo J.F.

J. F. Guíxols ha dit...

Belkis:
La ternura emana de quienes me inspiran estos versos