dijous, 15 de juliol de 2010

Paraules


Llàgrimes que cauen,
plomes que volen,
versos trists
de tristesa absoluta...
paraules,
mínimes paraules,
frases que deiem
sense pensar...
paraules,
paraules...

8 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

PARAULES QUE S´EMPORTE EL VENT....

ENHORABONA JOAN, Montserrat

Maria Rosa ha dit...

Benvolgut amic,
En primer lloc et vull agraïr les teves paraules al meu blog. No coneixia el teu i m'en alegro de descobrir-lo. No puc fer-me seguidora perquè avui el sistema no m'ho permet, però insistirè.
Tambè accepto la teva critica al respecte de que no escric en català.
Fa pocs dies que vàrem fer-me una entrevista per ràdio (està penjada al blog) i vaig explicar el motiu d'escriure en castellà.

Els meus primers posts eren en català i daixò fa 6 mesos, pero no rebia comentaris ni missatges i molt poques visites, per això llavors vaig fer la prova d'escriure en castellà i aquí es van disparar les visites i els comentaris,.
Sincerament com que poenso en català, m'agradaria expressar-me amb la meva llengua, la qual alhora, m'explico millor, pero això no m'hauria permés rebre tants premis com he rebut degut a la gran quantitat d'amics que hem segueixen a la xarxa.
M'arada la teva poesia i intentare seguir-te a partir d'ara i sempre... en català!

Una abraçada.

Anònim ha dit...

sembla que escrius com la pluja que c cotet cotet

J. F. Guíxols ha dit...

Montserrat:

Gràcies per les teves paraules, ma fidel amiga

J. F. Guíxols ha dit...

Maria Rosa:

El català és la llengua més maca arreu del món.... t'ho diu un castellanoparlant

J. F. Guíxols ha dit...

Anònim:

No t'entenc massa, excusa'm!!!

rosana ha dit...

bé al llegir aquest poema les paraules m'han semblat com la pluja que cau poquet a poquet
molt dolç!

J. F. Guíxols ha dit...

Rosana:
És exactament la imatge que volia transmetre. Merci per comprendre-la.