dijous, 15 de juliol del 2010

Natura morta

La cambra buida,
damunt la taula
un got de vi
mig omplert,
llàgrimes,
recança,
uns versos que comencen
a néixer...
tan sols un got de vi,
més llàgrimes,
un llibre clos,
l’ombra d’un home
adormit,
ert,
potser mort...
tan sols un got de vi...

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

QUANTES COSES TRASMATEIXEN AQUESTA FOTOGRAFIA I AQUESTA POESIA PLENA DE TRISTESA.
DOS SIMBOLS QUE ACOMPÀNYAN A PARELLAS QUE EN TRENCAT LA SEVA RELACIÓ.

POT SER PER MALS ENTESOS.
QUI SAP EL PER QUÉ.

ENHORABONA, PER LES TEUS POEMES, Montserrat

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Crec que per fi algú entén allò que escric