dijous, 15 de juliol de 2010

Natura morta

La cambra buida,
damunt la taula
un got de vi
mig omplert,
llàgrimes,
recança,
uns versos que comencen
a néixer...
tan sols un got de vi,
més llàgrimes,
un llibre clos,
l’ombra d’un home
adormit,
ert,
potser mort...
tan sols un got de vi...

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

QUANTES COSES TRASMATEIXEN AQUESTA FOTOGRAFIA I AQUESTA POESIA PLENA DE TRISTESA.
DOS SIMBOLS QUE ACOMPÀNYAN A PARELLAS QUE EN TRENCAT LA SEVA RELACIÓ.

POT SER PER MALS ENTESOS.
QUI SAP EL PER QUÉ.

ENHORABONA, PER LES TEUS POEMES, Montserrat

J. F. Guíxols ha dit...

Crec que per fi algú entén allò que escric