dijous, 8 de juliol de 2010

Maria dels Ángels


El temps
jau a les meves mans,
al silenci,
a les paraules
que semblen oblits
quan busco els teus ulls,
les teves mans,
el teu somrís,
i no et trobo...
la meva ànima
sembla un erm,
la soledat,
el desert,
l’agonia d’un ocell cec,
la darrera estació de la vida...