dimecres, 28 de juliol de 2010

63. Deixa'm dir-te


Deixa'm dir-te
que camino entre ombres
i entre ombres
oblido el teu pas...
veig la desídia del temps
que s'arrossega entre nosaltres...
un mirall,
un mirall trencat...
tu,
el teu rostre,
la matinada,
les paraules
que són ombres del nostre ahir...

6 comentaris:

Jan Puerta ha dit...

Caminar es sense dubte una necessitat per entendre els nostres desenganys si es que els poder catalogar com a tal.
Sembla que sempre tornin a sorgir les ombres del nostre passat.
Una abraçada

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

BON DIA:

Aci a Valencia, son les 8 del matí.

Estic llegint el teu Poema ple d´Anyorança i Sentiment.

Desitjo que tinguis un bon día i siguis feliç.

Una abraçada, Montserrat

J. F. Guíxols ha dit...

Jan:
Sí, tens raó, les ombres són sempre presents en nosaltres

J. F. Guíxols ha dit...

Montserrat:
Sobretot avui em cal que tinguis raó

aminuscula ha dit...

"les paraules que són ombres del nostre ahir"

Estas palabras me recuerdan algo y me hacen pensar y me llevan a otras sombras.

Un abrazo

J. F. Guíxols ha dit...

Aminuscula:
Merci