dimecres, 7 de juliol de 2010

Vol final


Mes ales se les endu el vent,

passa un núvol,

un gira-sol,

l’eterno recitar d’un poeta…

mes ales són d’aire,

són de gebre,

són esperança petita

d’un destí incert…

mes ales se les endu el vent…

em pesa aquesta desídia

de saber-me lliure i presoner

de la meva llibertat…

enyoro la meva gàbia,

la presó que neix a les teves mans,

a la pregona pau del teu cor…

mes ales se les endu el vent…

4 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Molt bonica la Poesia.

El meu marit está mirant el futbol.
Ha marcat Espnya.
Jo estic a l´Ordenador escribint i llegin els blogs

Aci son les 22,10 h.

Bona nit

J. F. Guíxols ha dit...

Merci, ja se m'esgoten els mots per agrair-te la bona disposició que manifestes vers els meus textos

María ha dit...

Alas que vuelan en libertad, hacia ningún lado, hacia todas las partes, hacia la libertad...

Mil gracias por tu visita a mi blog.

Me quedo ojeando los demás posts.

Un saludo.

J. F. Guíxols ha dit...

Gracias, María. Por cierto, tienes un hermoso nombre, tanto que lo compartes xcon mis dos luciérnagas: María de los Ángeles y María Francisca