divendres, 9 de juliol de 2010

Els ulls del silenci


La casa buida
brama a la nit...
on hi ha el no-res,
la soledat,
l’inerme tedi
d’aquestes hores que deixo enrere?...
un nou silenci m’ofega...
són els ulls,
els ulls del silenci,
els ulls neguitosos de l’ànima...
on hi ha el no-res,
la soledat,
l’inerme tedi
d’aquestes hores que deixo enrere?...
la casa buida
brama a la nit...
el silenci que és oblit,
la tragèdia sense fi,
la fi de la història que ens engalza,
que ens mossega l’ànima...

8 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

AQUESTA PRECIOSA LLETRA, SE LI PODRIA POSAR MUSICA DE "TANGO".

ENHORABONA, montserrat

J. F. Guíxols ha dit...

Merci, ets molt bona amb els meus intents de poemes

Poetiza ha dit...

Bellas tus letras, fue un placer leerlas. Besos, cuidate.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola:
Avui he començat a llegir el teu blog desde el començament del any 2009.

Ara ja se que les nenes es portan 1any,jo pensava que ern bessones.

Poc a poc m´aniré posant al corren.

No voldria semblar xafardera.

Llegeixo el tu blog perque el trovo molt interesant i sentimental.

En el meu blog, a ma dreta hi han tots els mesos desde l´any 2008, també hi ha molta historia de la meva vida.

Una abraçada, Montsrrat

aminuscula ha dit...

La noche, como lupa de todos los silencios.
Hermosas letras.

J. F. Guíxols ha dit...

Montserrat:
Merci, i sí les lluernes es porten per un any. I són dues noies fantàstiques

J. F. Guíxols ha dit...

aminuscula:
En aquest indret virtual hi ha un poc del que jo sóc. M'agrada que t'agradi.

J. F. Guíxols ha dit...

Poetiza:
Después de tanto tiempo es un placer volver a tener tus visitas