diumenge, 11 de juliol de 2010

M'empaites


M'empaites,
m'ulles,
ets el botxí
que no em deixa en pau...
en pau?
en guerra!
en guerra amb la por
d'haver de recordar-te...
i com ho faig
per a oblidar-te?
m'empaites,
ho sé...
m'ulles,
m'ofegues
amb les paraules plenes de verí
que em fas dir...
m'empaites,
ho sé...

10 comentaris:

Poetiza ha dit...

Un gran poema para reflexionar. Besos, cuidate.

Montserrat Sala ha dit...

Un altre vers ple de sentiment. Millor dit: Un sentiment fet vers.
Preciòs

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

UNS ULLS QUE SON TANT BONICS.
UNS ULLS QUE T´EN INSPIRAT AQUESTA MERAVELLOSA POESIA.

ACI SON LES 12 DEL MIGDIA DE DILLUNS.

QUE TINGUIS UN BON DIA, Montserrat

gaviota ha dit...

un poema acambio de un deseo de hadas besitos gaviota

MTeresa ha dit...

Buenas tardes,
he visto tu visita en mi blog,
gracias,
ahora estoy de visita por el tuya, un placer.

J. F. Guíxols ha dit...

El placer ha sido mío... la verdad es que echaba en falta tus visitas en mi blog

J. F. Guíxols ha dit...

Gaviota:
Si no fuera por los deseos...

J. F. Guíxols ha dit...

Poetiza:
Gracias por haber entendido

J. F. Guíxols ha dit...

Montserrat Sala:
Les teves paraules escaients em fan pensar que els versos ens agermanen

J. F. Guíxols ha dit...

Montserrat Llagostera:
Per a tu també un bon jorn