diumenge, 11 de juliol de 2010

Vull ésser


Vull ésser la pau del riu,
el vesc adormit
que somnia amb la lluna,
amb el paisatge dels teus ulls
d'au trista,
de cel,
de mar,
de port en el silenci,
de manyac i d'oblit...
vull ésser els ulls de l'ahir,
la tarda que és melangia,
els arbres del bosc,
l'immens plany
dels pètals que cauen
a les meves mans…
vull ésser la teva esperança,
els versos que el vent
duu fins al teu tàlem…
vull ésser una pàgina,
un prec,
el jardí dels teus somnis,
la nit que em porta
lluny de tu,
de tu,
només de tu…

2 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola, aci Valencia, fa molta, molta calor.

Saps jo amb soliraditso molt amb Xile, amb el seu patiment, que ultimament ha passat amb els terremotos.
Saps que hi un fotograf catalá, que viu a Xile, del que jo segueixo el seu blog, es diu JAN PUERTA,i el seu blog es diu IMAGENES I PALABRAS.
Fa unes fotografíes estupendes.
Enhorabona per aquesta poesía, Montserrat


a mi devegades m´ha fet comentaris en catalá.

J. F. Guíxols ha dit...

Merci per recomenació, veuré el seu bloc