dimarts, 20 de juliol del 2010

62. Calla


Calla,
no diguis res,
deixa que la remor
del silenci
ens digui
les coses que s'han de dir...
paraules,
paraules eixutes,
frases que moriran
com mor
aquest tedi meu
que omple les nits i els records
amb la pluja argentada
del meu silenci...
calla,
no diguis res...

20 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

MOLT DE SENTIMENT!

BONICA POESIA,

ET SALUDO CORDIALMENT, Montserrat

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Gràcies Montserrat

deomises ha dit...

Gràcies pel teu comentari, que m'ha dut fins aquí. Una grata sorpresa llegir (almenys aquest primer poema que trobo) paraules belles carregades de tant de sentiment.

El que no entenc, però: Per què bocabadat en llegir Inconsciència?


d

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Home, bocabadat per la qualitat del teu bloc

Carmen Conde Sedemiuqse ha dit...

Hola, escuchar el silencio es muy saludable.

Besos y amor
je

PD

dime: ¿por qué está todo en otro idioma?

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Es catalán el idioma original en el eque suelo escribir mis versos

Pame Recetas ha dit...

A veces me cuesta entender todo lo que escribes, pero el fondo es hermoso y la poesía se entiende en cualquier lengua. Un abrazo y gracias

rosana ha dit...

de vegades el silenci és el millor poema, molt bonic el teu escrit

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Pamela, esta es la idea

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Rosana:
Sembla que estem d'acord

Belkis ha dit...

A veces el silencio es más elocuente que las palabras. Si no hay algo constructivo que decir, mejor no decir nada.
Sentidos versos.
Un abrazo J.F.

Belkis ha dit...

Hermosas chicas en el lateral. Supongo que son tus niñas. Muy bellas!!!!

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Belkis:
Gracias por tus palabras sobre mis versos.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Belkis:
Sí, son mis amadas y hermosas hijas

lichazul ha dit...

leonel

hacía rato que no volvía por tu espacio
que por cierto me alegro que siga tan bello

como Pamela.... también me cuesta entender todo el trabajo, no veo la incomodidad de dejarlos en español
total es tu lengua materna jajaja

un abrazo de paz

Montserrat Sala ha dit...

Un vers preciós. Des de Xile i esccribint en català, ja te mèrit.
Felicitacions per les dues coses.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Elisa:
Escric en catalá ér convicció, res més, a part del fet que modestament contribueixo a donar a conéixer la meva llengua a la resta del món

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Merci, Montserrat:
Les teves paraules m'afalaguen

MTeresa ha dit...

Hermosos versos
y profundo sentimiento.
Me gusta

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

M. Teresa:
Merci per les teves paraules