dissabte, 10 de juliol del 2010

Des del cel


Des del cel
la mar,
la meva mar,
mare nostrum
que es torna contra mi...
des del cel
l'infinit,
mots buits,
el paisatge ignot
que navego als meus somnis...

8 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Poesia i fotografía, componen aquest bonica i melancolica entrada.

Bona nit i bona hora, Montserrat

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Una concepció d'allò que jo hi volia dir

✿||Noemí||✿ ha dit...

Bona nit,

Veig que ets catalá. On vius? Doncs, jo sóc catalana des del meu naixement.

Moltes abraçades.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Bona nit. Visc a Xile, i el meu cor parla català

María ha dit...

El mar, esa belleza fresca envuelta en energía, que tan sólo con mirarlo, nos acaricia los ojos.

Un saludo.

✿||Noemí||✿ ha dit...

T´he llegit amb les teves lletres parlant de mi, que sóc una vergonya, de debó i que no sápiga res el Maragall. De veritat que sóc catalana i sóc del Barça de la meva sang. I només que volem que guanyi Espanya perqué em fa grácia.

Abraçades ben fortes.

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

Noemí:
Primer ser catalá, res més... Espanya és la meva antítesi, i no em fa cap grácia...

Una altra cosa: jo no he dit que siguis una vergonya, alv ergonyosa és la teva actitut. Jo visc a Xile i em sembla que tu ets d'aquells catalans que arriben per aqui i es tradueixen el seu nom al castellá... Aquests són catalans o espanyols? Et sona el mot "botifler"?

Joan Figueres i Guíxols ha dit...

María:
El mar es la constancia permanente